Viure, amb la tristesa tancada entre reixes,
viure-la, cada dia, sense que es noti gaire.
Gaudir dels moments, tot just, com apedaçant els dies.
Alegries que suren despullades per sobre un mar de pena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Has descrit amb una exactitud poètica el temps que ens fan viure. Tristesa, alegria, reixes, llibertat...
ResponEliminaNo voldria acostumar-me a viure així...
EliminaÈpoca trista, aquesta, sens dubte.
ResponEliminaD'indefensió total: política, jurídica i personal...
EliminaArranquem les reixes d'una estrebada, obrim la finestra i respirem aire de llibertat amb olor de flors...
ResponEliminaPetonets.
Tant de bo tinguéssim prou força... l'hem de recopilar... tota la que tinguem, per arrencar les reixes i segar les cadenes.
ResponEliminaCarme cada vegada fas uns dibuixos més bonics!! jo també faig de vegades aquarel.les, estic aprenent, però el teu estil m'encanta perquè és planer, senzill i transmet pau, com les teues paraules!
ResponEliminaM'alegro que tu tambè gaudeixis pintant. Jo no aprenc gaire, però vaig fent a la meva manera. Dibuixos senzills, perquè no en sé més, però potser per això tenen la seva gràcia.
Elimina