La capseta de tresors - 3 - Roure que no vol marxar de la tardor
- Ja és hivern, roure, què fas amb totes les fulles a les branques?
- I què que sigui hivern? que no veus de quin color les tinc, les fulles?
- Les tens de color de tardor... no creus?
- Sí el color dura tota la tardor i tot l'hivern... color de tardor i d'hivern.
- No, roure, no, a l'hivern els arbres de fulla caduca quedeu despullats per protegir-vos millor del fred. A hores d'ara no hauries de tenir ni una sola fulla.
- Amb aquest solet, que fa, m'agrada tenir les fulles a punt per a rebre'l.
- Són boniques les teves fulles al sol d'hivern.
- Ho veus? Quan són seques, ja no hi ha perill de gelades, no hi ha cap risc. Puc mantenir el meu vestit de tardor tot l'hivern.
- Et vindré a veure al final d'hivern a veure com tens les fulles i a veure com t'ho fas amb les fulles velles i els borrons nous.
- Vine quan vulguis, jo em quedo amb el vestit de tardor fins que la primavera em vagi teixint el nou vestit d'estiu.
- Quants colors hi veig en les teves fulles, impossible comptar-los i descriure'ls. Me les emporto a la capseta dels tresors.
Aquesta capseta comença a estar plena. Però estic segur que encara hi posarem tresors que aniràs trobant, com aquest diàleg.
ResponEliminaSempre hi ha tresors petits o immensos a la natura... prou que ho saps, que els caces sovint d'un bon clic!
EliminaEsplèndid tot l'any, el roure, amb fulles verdes i tendres o seques i daurades.
ResponEliminaEncantador diàleg.
Gràcies, Glòria! Els roures sempre són preciosos!
EliminaNo sé si saguantaran tot l'hivern les fulles dalt del reure...
ResponEliminaÉs curiós però l'altre dia amb uns nens de l'escola, ens miràvem les acàcies del patí( de fulla caduca) i moltes encara tenien alguna fulla verda i moltes de marrons, en canvi d'altres estaven ben despullades, però és clar l'hivern fa poc que ha cmençat i amb la caloreta que va fer els darrers mesos...
Molt bonic el diàleg!
Aquesta tardor ha estat una mica estranya. Això que expliques, jo ho he vist a molts arbres. No ha fet aquell esclat de colors tan espectacular com altres anys. Suposo que depèn de com van les temperatures. Gràcies M Roser.
EliminaAquest arbre és un nostàlgic, eh? A mi tampoc m'entusiasma l'hivern, m'agrada la imatge de la primavera teixint el vestit d'estiu!
ResponEliminaAixò de la nostàlgia de l'arbre segur, segur que és culpa meva... he, he, he...
EliminaEts col·leccionista no solament de moments sinó de tresors de tota mena. I sempre fan goig les teues particulars col·leccions.
ResponEliminaGràcies, novesflors, sempre se'm fa estrany haver posat aquest nom al blog, perquè jo sóc molt poc col·leccionista, d'objectes, vull dir. Només col·lecciono coses intangibles o coses que després no guardo... ni les fotos. En llenço un munt.
EliminaJo també tinc algun amor que es nega a morir del tot. Per això quan vingui la primavera no serà cap novetat, es revifaran les cendres amb el foc nou, simplement. "L'amor pot ser víctima de l'oblit, però si de veritat és amor res el podrà canviar", no sé on ho vaig llegir, però són paraules que m'embadaleixen.
ResponEliminaA mi també m'agrada molt aquesta frase, Helena!!!
EliminaEls vestits de primavera-estiu són més espectaculars, però jo em quedo amb els colors de tardor-hivern, no m'estranya que vulgui conservar-los!
ResponEliminaA vegades els vestits de tardor són molt espectaculars, també!!! però aquest any han estat discrets, al menys per on jo m'he mogut.
EliminaNi perenne, ni caduco: Marcescente
ResponEliminaAsí fue creado por la Naturaleza y lamentablemente en estos tiempos en los que el ser humano la estamos maltratando y dañando es un adelantado en el tiempo con la ventaja que unas heladas quemen sus brotes. Para tu cajita de tesoros Carme, gracias por compartir.
Gracias, Antonio! Ya he aprendido una lección hoy. No conocia la palabra ni el concepto "marcescente". Lo he buscado y hace referencia precisamente a los robles y otros árbokls, que guardan sus hojas secas practicamente hasta la primavera.
EliminaDe un tesoro guardado, he encontrado otro! Gracias por compartir.