Monestir de Sant Pere de Camprodon
Entrada del monestir de Sant Pere de Camprodon
Recorda't d'aturar-t'hi,
No t'oblidis d'anar més enllà.
Recorda't de reposar a l'esplanada de davant.
No t'oblidis de buscar els diferents punts de vista.
Recorda't de l'ombra dels arbres, quan la necessitis.
No t'oblidis del sol, si fa fred.
Recorda que, també, hi ha la font.
Si tot sembla acollir-nos...
No, no pots anar-hi amb presses,
pren-te tot el temps que necessitis.
Els dos primers versos són un gran consell per a la vida en general. És important saber aturar-nos quan convé, però alhora sense oblidar que sempre hem de procurar seguir avançant.
ResponEliminaM'agrada aquest poema, el trobo molt encertat i força inspirador.
Abraçades i molt bona setmana!!