Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDH9CqaRSqyQJFu4ZvdVrXNd_FMzAviah2SQMEG2VyBpwZY0XY_EIiNc9aPKCZO4R5osCyf22Vjwjlwo9i9WELhxakiXVNs7ytwaX2AssrqaJQt8pC-Hlp65ShexA3LHqUfC83glbdR-DYP7mACtMm0uDyHoM5Vah1secKhWpxTDRsSgcz-TE5gX7EKK4/w640-h640/Atrapada%20sota%20la%20pluja.jpg)
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Has fet dos bells haikus d'aquesta foto, aparentment senzilla. A mi només se m'acudia: "mira'm i no em toquis"
ResponEliminaDoncs em sembla molt encertat, Xavier, potser més que el meu segon, que tractant-se d'aquesta textita pot fer fins i tot angúnia... però va sortir així.
EliminaLes mans i els ulls, metonímia del tacte i la mirada.
ResponEliminaLa pell blanca de l'hivern, delicada, en contrast amb el marró violeta que punxa del fruit.
La sorra com una pell, contrastos de textures i de colors...
EliminaM'agrada l'analogia entre els dos haikus, Carme. I també el contrast que suggereixen. Són dues grans imatges.
ResponEliminaMoltes gràcies, Teresa!!!
EliminaUn bonic contrast entre el marró de la planta que punxa i la sorra blanca i fina, de tacte suau...
ResponEliminaBon vespre Carme.
Gràcies, M Roser, bon vespre i bon diumenge.
Elimina