Dibuixant fonts
Assedegats de transparència i agua clara
cerquem arreu les fonts.
Com un consol del desesper d'enganys i malifetes,
de la terra ens brolla, incansablement, per a tothom.
M'acosto al doll i en bec amb les mans plenes
i amb el meu cos, ensems, s'assadolla l'esperit.
Que hem anat de ruta de fonts aquest cap de setmana?
ResponEliminaEls dibuixos sempre van endarrerits. Aquesta ruta de fonts era d'un dia d'agost.
EliminaSempre les fonts solen donar frescor i ombra. En temps de calor són un oasi on descansar.
ResponEliminaAquesta Mare de la Font és una passada de frescor i ombra i de doll. L'altra és més petitona en tot.
EliminaM'agraden molt les fonts i veure a raig, quan fa calor i l'aigua és fresca, de petita anavem molt a fer fontades, la pena és que cada vegada n'hi h menys.
ResponEliminaÉs la mare de la font de Solsona?
Bon vespre, Carme.
Cada vegada hi ha menys fonts que ragin i que es puguin beure. Aquestes sí. Són a Camprodon, les dues.
EliminaBona nit, M Roser.
Una aigua que calma totes les sets.
ResponEliminaQuin nom més escaient: la Mare de la font. El fill d'aquesta mare sí que és un ésser d'aigua.
Aquesta és una bona mare... diu que moltes fonts de Camprodon tenen aigua que ve d'aquesta.
EliminaEl fill d,aquesta mare és deliciós..
El raig d'aigua fresca és e premi gros de totes aquestes passejades. No hi ha res com tenir controlades unes bones fonts.
ResponEliminaLes hi tinc totes. Ben controlades. M'encanten les fonts i la seva aigua fresca!
EliminaEm crida l'atenció que l'estructura d'algunes fonts, és a dir, la construcció adicional de les parets, recordin un nínxol, un panteó, una sepultura, o almenys a mi m'hi fa pensar. Amb la paradoxa que les fonts són vida i en canvi l'altra mena d'habitacles tot el contrari...
ResponEliminaOstres! Saps que no ho havia pensat mai? Mai no ho havia relacionat, jo!
EliminaSembla que una font ens hagi de redimir com l'art, tal i com t'expliques en el poema, que m'agrada molt.
ResponEliminaBusquem redimir-nos on podem... sí, l'aigua, la poesia, la complicitat, la companyia... gràcies, Helena!
Elimina