Blanqueta de la col

Blanqueta,  et vaig conèixer a casa de la Núria,  no sabia si t'havia vist mai o no,  però potser sí, de papallones blanques prou que n'havia vist alguna,  diverses vegades.

Avui mateix, tot collint nespres amb la Joana,  al mateix moment n'he vist dues, una bastant propera i l'altra més llunyana,  totes dues blanques  i en desaparèixer aquestes dues,  immediatament dues més,  aquest cop marrons,  qui sap si eren brunes de bosc.  No hi entenc gens de papallones,  però tenen uns noms molt bonics.

Portes que no s'obren

Hi havia aquell vertigen sobre les portes tancades i que ja no es poden obrir, recordes? Però el temps ha passat  i de portes tancades n'hem hagut de patir moltes.  Ara,  ja no hi ha vertigen. Si la porta ja no s'obre, la deixarem ben bonica.  

Teulada de flors

La primavera ha florit fins a dalt de la teulada:

Hi ha margarides i pixallits i cards i gallerets.

I uns iris despistats que tenen mandra.

Tenir les flors i les herbes com a aixopluc

és com tenir tot just tres o quatre versos 

que ens abriguin de la vida.

Pont d'aigua

Pont d'aigua d'Agramunt

Navego en el fluir del teu esguard

que travessa rius i mars 

i  distàncies llunyanes

per arribar tot just

tan a prop i tan endins.

Ja no cremen amb les espurnetes brillants.

Ara reposen, calmats,

 com pous de profunditats  infinites,

fins que troben alguna mirada capaç

de reflectir-s'hi.

Regal

- Et regalaré una porta que anirà directe al país dels somnis fets realitat-  va dir aquella vella que vivia sola a la darrera casa del poble.

- Uf!  Quina sort!  Jo de somnis en tinc molts - va respondre la Clàudia.

- Un moment, no corris tant,  perquè funcioni,  abans d'obrir-la. has de buscar algú, una persona o unes quantes persones o fins i tot moltes, si les trobes, que comparteixin el teu somni.  Amb una n'hi ha prou, però el somni es complirà per a totes elles, siguin quantes siguin.  Quan us hagueu posat d'acord en quin és el vostre somni en comú, i el pugueu explicar bé, podreu obrir la porta i el somni serà realitat.

La Clàudia va marxar decidida a buscar algú  amb qui obrir la porta,  al primer moment li va semblar molt fàcil,  però quan es va posar a la feina,  va anar veient que no n'era tant.  

Sota la figuera

Passes quasi dolces

esdevenen colors vius

en aquesta primavera més verda.

Paraules oblidades

solquen altres camins

i es perden dins del paisatge.

L'esguard es consola

amb la bellesa present

per oblidar tot allò que ens manca,

El Cogul

M'agraden molt les fotografies comparatives dels llocs. L'abans i l'ara.

Ara: Un dia de primavera i de festa major, el carrers amb les persones que la celebraven i els que estaven asseguts tranquilament fent el vermut o l'aperitiu.

Abans (fotografia dels anys 20) amb els carrers gairebé buits i tothom treballant a casa o al camp.