divendres, 2 de setembre del 2022

El Brugent i la lluna


A  la lluna li va agradar deixar-se pescar pel pescallunes i escapolir-se-li un cop i un altre, del seu cove. Li va agradar tant, que es va quedar per sempre penjada sobre el riu Brugent.  

I ara va fent l'ullet a tothom que passa pel pont per veure si troba un altre pescallunes que li entretingui les nits de solitud,  intentant pescar-la amb un cove.  La lluna somriu, ella sap que és un joc i també que els nois d'avui en dia no són gaire pescallunes,  però continua al peu del canó,  per si, en algun moment, algun somiador la torna a desitjar amb la mateixa fal·lera que el primer i únic pescallunes que la va estimar.

dimecres, 31 d’agost del 2022

Vuitè mot


La vida és curta, diuen.  
Jo no trobo que la vida ja viscuda sigui curta. 
He fet moltes coses. 
Sí que ho és, en canvi, la vida que em queda.


dilluns, 29 d’agost del 2022

Roba estesa 3


Tots els colors de la vida quotidiana,
posats a l'estenedor del porxo.
S'amaga l'hamaca del repòs 
per a deixar-los més espai.
Així, mica en mica
Endreçant els dies…

divendres, 26 d’agost del 2022

Gel hidroalcohòlic


Què et sembla? 
Continuem amb l'aigua beneïda de sempre?
O hi posem gel hidroalcohòlic que és més útil i més actual? 

dimecres, 24 d’agost del 2022

Setè mot


- De tants camins, com t'has decidit per aquest negre? És estrany.
- Era el millor: o era el negre o era el blanc i desert.
- Jo veig el blau i el groc...
- On? Si no els veig, com els podria triar?



dilluns, 22 d’agost del 2022

Pontet sobre el Freser


Passaré el pont, 
encara serveix i encara aguanta.
Sembla antic i fràgil, 
però el passaré perquè vull anar més enllà.
Més enllà de l'estiu, de les quotidianitats
dels equilibris  diversos
de voler ser a dos llocs a la vegada
o potser a tres…
Més enllà de les espases i les parets.
Caminaré poc a poc, 
sense pressa 
i sense aturar-me.
Nord enllà. Als horitzons més càlids i acolorits.
Com si tingués tot un temps que no tinc,
com si la vida fos més llarga del que és.
Com si tot el que voldria ja fos realitat.

divendres, 19 d’agost del 2022

Roba estesa 2


Com ales gegants
d’ocells atrapats 
voleien els llençols.
El seu moviment, 
la seva olor de net
i el seu blanc, tan blanc,
ja em refresquen la ment,

Des del camí un racó em roba el cor. Com si fos meu. Com memòria oblidada de fets que no han existit. (Potser en una altra vida,  vam ser...