Safareig d'Abrera

Ets un miratge viu,

un reflex i una claror

que sovint cerco a les palpentes.

Les teves branques omplen els racons

de l'aigua que les acull,  amb una certesa

que les fa reals i absents a la vegada.

Cap moviment a la superfície de l'ànima

que ens destorbi les imatges.

Només el silenci i la foscor

acabaran per destruir-les.

Col·lecció de dibuixos de flors

Tirallonga:

Una rosa

una fulla

un ciclamen 

i un ramet.

Un gerani

branques  d'heura

campaneta

i molts colors.

L'ikebana

un altre ram

les trompetes

i alguns mots.

Relats conjunts del mes de març: Mort i foc

 

Paul Klee, 1940, Tod und Feuer

I tu què vols, un mort, un foc o foc i mort?

No vull cap foc, ni morts que cremin sota d'un foc.

Val més ser mort

que restar viu sota del foc.

Val més morir

que tastar la violència d'un mal veí.

Pareu el foc, pareu els morts

que viure en pau és molt millor.

Futur

No vull perdre ni un bri de tanta vida 

que ha transcorregut intensament.

Si tot, en el meu passat, em sembla bell o ric 

o útil per haver caminat endavant,

per què, ara,  no puc veure cap futur que també m'ho sembli?

Malgrat les fulles caigudes a la tardor, 

encara queden noves flors, sempre, com una nova vida.

Les flors són efímeres, com els nostres moments. 

L'efímer és allò més cert 

i també més net que tenim.

El futur no existeix.

Poca cosa més

Sota les flors

la tarda és vermella i olorosa

i algunes gotes encara cauen

de les fulles xopes de pluja.

I poca cosa més:

L'espera,  de ja no sabem què,

l'espera d'un final que no sabem quan arribarà,

i un fer endreçat i quotidià que ens consola

i el desencís de tanta realitat malmesa.

I sí,  també l'amor i l'amor i l'amor

tres voltes impotent per arribar on caldria.

Els rams més petits

Eres tan petitona que cabies dins d'un mocador.

I passejàvem i passejàvem  i ja t'agradaven les flors.

En recollíem unes quantes, petites i salvatges: pixallits, campanetes o boixacs,  a la vora dels camins.

I també algunes herbes que ens semblaven boniques.

Eren estones de passeig limitades pel confinament.  

Eren estones de tresors petits i valuosos. 

Tu i jo, la teva alegria, la teva curiositat,  el teu repòs, el teu son, a  vegades.

Tu i jo i les teves primeres imatges del món.

Gerro

Buscaré flors de núvol

i pètals de sol amb gotes de pluja.

I fulles de foc i tiges d'argent.

Un groc d'estel, 

un verd de mar.

I aquell lila tan meu

que m’acabarà el ram.

Per tenir-ho tot present:

no oblidar cap somni, 

ni cap claror descoberta, 

ni la calidesa 

ni la profunditat. 

Ni la vida viscuda.