On dormen les barques?

D'una foto de l'Instagram de la @consolrossinyol

Hi ha boira a l'horitzó

i tot sembla gris.

Però m'espero a la platja,

allà on dormen les barques.

Potser, de nou,  ens trobarem i

agafarem la barca vermella de la il·lusió

acompanyats de la blanca de la pau i la calma.

O qui sap si haurem, finalment, d'agafar la negra,

la de la lluita final, la de la no rendició.

Arbre dels desitjos

En diferents llocs i diferents ciutats d'aquell país,  s'hi posaven en un temps determinat de l'any,  els arbres dels desitjos. Es tractava que tothom escrigués el seu desig, el pengés a l'arbre, tot  aprofitant  el temps de les il·lusions i es pensessin que així els desitjos es complirien.  Però,  malgrat la bellesa dels llocs  i la calidesa de les llums,  els desitjos gairebé mai no es complien.  

Una vegada, quan ja la vida s'havia tornat insostenible, quan la represió  i l'expoli constant dels ocupants mantinguda anys i segles,  es reforçava dia a dia,  només hi havia a la ment de les persones un sol desig.  

Quan tothom  va escriure'l  igual, amb les seves velles i belles nou lletres i tothom va caminar en la mateixa direcció, aquell desig es va complir.  

Lletres i fils de febrer: Acròstic

Ciclamen

Com un regal que ens duu l'hivern

Inquiets i regirats els pètals

Creixen i alegren la petita selva.

La primavera deixa missatges

A cada més de l'any, un senyal.

Mimoses, ciclamens i ametllers a l'hivern

Els geranis i les hortènsies a l'estiu.

No oblida la tardor: crisantems i pensaments ens la recorden.

 

Flors d'avellaner

Flors masculines, en aments, d'avellaner

Si fossis un element series l'aire, 

tan impalpable, tan impresindible, tan present.

Si fossis un arbre series un avellaner

amb la seva ombra sobre els camins a l'estiu

i els seus fruits saborosos. I els aments fidels 

tot l'hivern, esperant la primavera per fecundar

les altres flors, xiques, vermelles i amagades.

Si fossis un animal series un esquirol

àgil i ràpid i lleuger.  Reservat i prudent.

Agradable als ulls que el volen mirar

i estimat per tothom que el sap veure.

Dibuixant o no…

A vegades em dibuixo bé,

m'explico amb mots de línia fina

i colors que s'acosten a la realitat.

I comparteixo pètals i  branquillons  recargolats.

Desitjant que faci un tot entenedor i harmònic

A vegades oblido detalls, vaig directe

a les tiges que sostenen, als estams i als pistils

a les clarors i les ombres...

Però res no canvia:  

una flor és una flor i una fulla és una fulla.

Mireu que m'han regalat!

No sé si recordeu que la fotografia dels bombons que vaig trobar a la xarxa i que vaig posar al meu post per celebrar el meu aniversari, va ser casualment de marca Gluki, que tal com vaig explicar era la xocolata que menjàvem a casa meva quan era petita.  Sobretot la xocolata, els bombons també, però eren per les ocasions.  

Doncs bé, la màgia de la xarxa, ha fet que com regal d'aniversari  posposat,  m'hagi arribat, d'una bona amiga, aquesta capsa de bombons.  Aquestes fotografies sí que són meves i la capsa també.  L'únic és que ja no està tan sencera com ahir

En podeu tornar a agafar. Aquests són de veritat. Són fets  a Olot, comprats a Girona,  vinguts fins a La Floresta, passant per Rubí  i ja no els ve d'un viatget més fins a casa vostra...  he, he, he...  

Gràcies a l'A per aquest regal tan  deliciós i tan nostàlgic a la vegada. 

Lledoner

No creu que es massa vell, l'arbre.

Ni massa alt, 

ni que té el tronc massa gruixut 

perquè puguem abastar-lo.

I per això, continua creixent cada dia,

apuntant les branques ben amunt

cap a la llum que a vegades escalfa i a vegades crema.

Eixamplant el tronc i la capçada

i encara més, allò que no es veu:

enfonsant arrels.

Jo també soc com soc 

i tinc la meva terra  on he arrelat

i el meu cel  on arribar,

el  cel de la llibertat.