Fem sonar fort les trompetes
perquè escampin el seu foc.
És un foc que no vol llenya,
que no crema, que no cou.
És un foc que m'enlluerna.
I té llum i un tacte suau.
Pètals o mots o carícies
i un caliu reconfortant.
Quan s'apaguen les trompetes
quan els pètals son pansits
quan els mots i les carícies
han de llevar-se del llit...
Sabem que el foc no s'apaga.
I un caliu sempre amatent
ens manté l'escalfor a l'ànima
i fins l'horitzó s'encén.
Tenim un temps que s'acaba,
vivim un temps afegit.
Quan serem ànima pura
sabrem que haurem reeixit
en mantenir-nos intactes
fins la mort, sense neguits.
Cada dia és una vida
i cada instant infinit.
