Najac (Aveyron)

El "moment" de NAJAC

Nus, els teus carrers, exposats al vent i a la pluja.

Alçat i ferm, el castell, guardant pàgines d'història
Juxtaposades, les  cases, a prop sense ni tocar-se

Arbres molsuts, com vestits de vellut
Caminem atents i vigilants, sota les gotes fredes d'una pluja petita

Herbes al capvespre

Esclat, 
llum rasant i efímera
que sembla sortir de dins.
Com el batec del cor, com el sospir callat.
No, no és suficient  la guspira encesa
perquè no torni la nit.
Encenem el ble de cada paraula 
per esquerdar penombres.
Cada mot il·lumina les nostres siluetes 
amb els colors del foc.
Mira'm, no veus en la meva aura 
tants de versos que cremen
per no trobar un full prou blanc?
Enraono en el silenci de les herbes,
els seus esglais es fan penyora
del món massa cruel. 
Passo la mà, pels cabells de les espigues
com si poguéssim calmar la nostra set.

Mirall de Ter

M'he vist en tants miralls de vida 
que m'he sentit sempre diferent.
A cada moment, 
només un retall de mi s'emmiralla.

Però hi ha el capvespre, 
i les teves branques nues banyant-se entre núvols.
I vull ser arbre per atrapar borrissols de somni
entre els meus dits que dormen.
I vull ser l'arbre per deixar passar el temps
sense que en manqui ni en sobri.
I vull ser arbre i reflex, per deixar passar el riu 
mentre em nodreix i em bressola.

Fulles blanques

Les fulles blanques, 

mentre es gronxen al sol,

pampalluguegen.
..........................................Carme

Llegint les fulles
fins el sol s'enlluerna
de poesia.
Xavier  Pujol.................................

Blanques i verdes

al mig de la solana
creixen les fulles.
........................................M Roser

Lligabosc

Lligabosc,
escurço el pas per saludar-te.
T'agafes fort per sostenir-te
en murs, en heures
en arbusts ressecs
que et manlleven la flor. 

M'enduc el gest,

l'atreviment de crèixer,

enllà, enllà sense aturar-me.

L'olorosa flor com a penyora

i l'intercanvi:

tu m'ajudes a no caure ran de terra,

jo t'ofereixo els colors de les meves flors.

Peyre (Aveyron)

Potser m'hauria agradat la balma, tal com era. 
O potser no hi hauria parat atenció.
Ara,  en aquesta mig balma mig església, hi ha una barreja de sensacions.

Se sent encara l'olor de música. 
I la claror és tan blanca com groga es va fent a l'ombra.
M'hi encanto, buscant la permanència del record.
Minúsculs llums ben repartits, ens parlen d'activitats nocturnes.
Petit concerts que imagino sentir.

La cova i el pont
Arrecerar-se o sortir.

Façana sobre la pedra
que de lluny crida, al pelegrí.

Dedicat al Fluvià (Sant Pere Pescador)

Canvia la claror i ja no ets mirall.
El poble roman a la riba, respectant el seu lloc
i ja no es capbussa aigua endins, ni es busca en tu.

I tu flueixes parsimoniosament sense recances
i oblides arbres i campanars i paisatges,
per endinsar-te en tu mateix
per fer camí
sense que ningú pugui aturar-te.