Caseta a Cordes-sur-ciel

Els arbres s'agitaven empesos pel vent.

Els rius sobreeixien  i l'aigua anava caient.

I aquella caseta, amunt, amunt, tocant el cel

es mantenia ben quieta, com una illa, com un recer.

Jo sentia la pluja  i també el vent

sortiria  a trobar-los, si fos més valent.

Branques

Després
                mot a mot
                                       oldrem flors de pluja.
I els cabells regalimaran perfums.
I les mans amarades de pètals
encaixaran paraules en versos escabellats.
I direm l'amor i la joia de brostar,
borrons encara minúsculs,
com branques despullades que reviuen.
I enllaçarem,
                      vers a vers,
                                           camins desconeguts encara.

                                                                                  

Un poema recuperat del març 2016

Branca

"M'ha calgut oblidar aquell temps

quan la llum durava sempre."

Ara, ja no em cal oblidar moments,

més aviat vull recordar-los tots.

I viure de nou aquells instants

que la claror feia tan brillants.

Fer que els records no siguin ombres.

Que els records siguin vida en present.

Una vida intensament viscuda.

....................................................................carme

Que els records siguin vida en futur.
Una vida que viurem intensament.

....................................................................xavier

De l'ombra, el tatuatge a la pell. 

Recordes, i el cor s'hi aboca,  

i en fa basca i petó alhora. 

Era un miratge tot l'arbre reflectit.

…………………………………………………………….cantireta

Amb llapis

Pintarem la vida

endreçadament.

Amb llapis i colors senzills

no gaire estridents,

Tot esperant que, 

malgrat tot,  floreixi.

I que la vellesa que s'acosta

tingui la façana neta

i la mesura justa 

de mots i de silencis.

Campanetes

N'hi ha dotzenes

i només dues em parlen.

Treuen el cap.

.............................................carme

Amb blau intens,
les dues flors menudes
miren el món

..............................................McAbeu

Treuen el cap,
campanetes ressonen,
parlen de records.

..............................................sa lluna

Quan son les dues
Sonen les campanades
que ho anuncien.

................................................xavier

In meinem Dorf hier
läuten oft um 14 Uhr
die Totenglocken.

.................................................sean

Menudes, blaves,
ufanoses destaquen
les campanetes.

.................................................núria

Els iris i la finestra blava

Esclat de blau, 

pètals que ballen.

Records de tantes primaveres tendres.

Iris trobats en llocs llunyans

que, per ells, es tornen casa.

Pinto la finestra del seu color,

perquè hi siguin sempre,

fins i tot quan ni hi són.

Relats conjunts de gener: La mort i la criatura

 

Edvard Munch, 1899, Døden og barnet 

Em tapo les orelles,

ja no vull sentir res més.

Tantes llàgrimes, tantes penes,

tants plors i tantes queixes.

Ja no vull sentir res més.

Ella dorm,

deixeu-la en pau.

Demà es despertarà

altra vegada i tot serà com sempre

O bé...

Em tapo les orelles.

No em digueu més mentides.

Ja he entès que ella no tornarà.

Que 

mai més res no serà com abans.

I que aquesta soledat d'avui

durarà per sempre.