Inventarem les flors,
quan no ens surtin de les mans.
Petites i dolces i vermelles.
Aquí i allà.
Reals o imaginades
que no ens en faltin mai.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Camí de llum que m'enfila fins la lluna.
La nit és clara i el mar encara és blau.
Caminants de nit
els peus a terra
i el cor al cel.
Faig que es formin petits icebergs dins d'una ampolla.
Primer només el gel, ben sòlid, com el cos.
Després l'aigua líquida que el fa surar, com l'amor
Finalment s'uneixen i queda només aigua ben freda
per calmar la set i sentir-nos sadollats.
Vola lentament la barca sobre l'aigua amb un anar i venir incessant. De vegades, gairebé buida, només dues persones que fan petar la x...