Estanys de Basturs

Els estanys de Basturs, com el seu nom indica es troben a prop de Basturs, però també de Sant Romà d'Abella, a la Conca Dellà.  Es troben dintre del municipi conjunt que agrupa molts pobles anomenat Isona i Conca Dellà. Tot plegat a la Comarca del  Pallars Jussà.

Misteriosos,  sense entrada ni sortida d'aigua,  amb un nivell que puja o baixa,  de vegades amb les pluges o sequeres, però de vegades sense que hagi plogut en aquella zona.  D'on deu venir aquella aigua tan clara?

Miralls  tranquils,  dels arbres,  de les bestioles i de les aloges. 

Les dones d'aigua  que hi viuen a dins,  tenen tot el seu món del revés,  els arbres, el bosc, els ocells que volen  i els peixos que neden. Tot com nosaltres, però de cap per avall.  Les dones d'aigua se'ns van resistir. No les vam veure.Tot just ens va semblar veure una cabellera daurada  que sortia a ran d'aigua, que ja es tornava a amagar.  No hi va haver res a fer.

Sola

S'ha quedat sola vora el camí vell…

No queda ningú que recordi l'esforç de construir-la.

Ningú que expliqui la il·lusió que li feia a ella, tenir els balcons, com si fos una casa alta i de ciutat.

S'han perdut els noms amb què s'anomenaven els qui l'havien habitat per quatre generacions.

Però està dempeus, per nodrir de somnis i de contes tots aquells que se la miren:

Una vegada hi havia un nen que es deia Miquel i que va nèixer en aquesta casa. Els seu pare era pagès i la seva mare també i el duia lligat a l'esquena mentre anava a portar el dinar al pare, allà al tros.  Uns anys més tard, la mare el deixava sortir al balcó per veure el pare com arribava del camp, just abans de fer- se fosc.

I encara més endavant, ell sol anava aportar el dinar al pare i ben aviat el va ajudar a les tasques del camp.

Quan en Miquel es va fer gran i es va casar amb la Cecília, els van deixar l'habitaciò de dalt de tot, sota teulada… no tenien balcó, però hi guardaven tots els somnis, tots a punt per a la tercera generació.

Relats Conjunts d'Abril: Els Bàrbars davant de Roma

 —

- T'has fixat quins cavalls més bonics, quin color de pell que tenen?

- Sí, però aquest no és el tema de la pintura, són els bàrbars, que no ho veus?

- I aquest cel? Amb aquesta claror tan especial? Quina tonalitat li dona a la pintura, oi?

- A veure, amic meu, has de parlar del tema principal: els bàrbars i els romans.

- I l'herba, t'hi has fixat quina textura més encertada que té? 

- Que no em sents? Que no entens el què t'estic dient?

- Perfectament, però no m'interessen ni un borrall els bàrbars bàrbars ni els bàrbars romans. Si vols parlar-ne, ja que jo no ho faré...  aquesta pintura te la comentes tu mateix.

Glicina

Et tinc present.

Ets present quan et veig, quan et miro i et sento l'olor.

Si et recordo, ets present en la memòria.

Ets present si et penso, si et somio o t'imagino.

Ets i seràs present 

encara que no tornis a florir fins l'any que ve.

Cargols

Com que tenen tan a prop una font de quatre brocs que raja sempre, un abeurador i un Safareig ben plens d'aigua neta i transparent, en aquell poble no els falten mai cargols. 

Encara que no plogui.

Aquest poble avui en dia es diu Palau de Noguera.  Antigament es deia Vilanova de Pallars. No sé per quina raó li van canviar el nom,  però  sí que sé que el nom actual es va triar perquè es veu que aquí hi havia un Palau dels comtes de Pallars,  i de Noguera, pel riu  que hi passa:  la Noguera Pallaresa. 

Ara aquest nucli de Palau de Noguera pertany al terme municipal de Tremp.

Terradets

Era un divendres del mes d'Abril, l’embassament era ple fins dalt, el paisatge estava esplèndid. Es disposaven a passar tres dies al Pallars.  Es feia l'hora de dinar, quan van veure a ran d'aigua el restaurant de l’hotel del Llac. No s'hi van pensar gens i van aprofitar l'ocasió per dinar, que feina feta no té destorb. Havent dinat, van sortir, van passejar una mica pels voltants i quan volien continuar el seu camí, el seu cotxe no va tenir cap intenció d'engegar-se… res, ni un trist sorollet que els donés l'esperança que tard o d'hora s'acabaria engegant. Estaven atrapats a l'Hotel del Llac. Van reconèixer  de bona gana que hi havia llocs molt pitjors on quedar-se penjats. La seva sort no els abandonava mai.

Rectangles

I el cel ho encercla tot: 

el sol i la sorra 

i els planetes i la terra i el blat madur… 

al centre de tot la vida, 

infinitament  més petita 

i més encesa.