Orquídia

Mira, només...

olora, 

sent 

contempla.

Consciència plena de ser un sol,

de ser pètal de ser flor.

Instant contemplatiu que se t'emporta.

Meditació pura.

 

La ciutat i les seves muralles incertes

I immediatament després de Hamnet, vaig jo i se m'acudeix llegir Murakami.  

I esclar, aquest també em mereix 5 estrelles, perquè m'ha encantat.  

Dos llibres que creen addicció  i quan els acabes els trobes a faltar moltíssim.

I ara què coi llegeixo jo? 

Podria ser ben cert, que tots plegats som només l'ombra de nosaltres mateixos, mentre que el nostre jo real es troba tancat  dintre d'unes muralles que encerclen una ciutat imaginària, però ben real.  O no.  

O també podria ser que algú que no està fet per viure en aquest món, vulgués precisament tancar-se i aïllar-se.  Aquest realisme màgic m'enamora. Tot és imaginació i tot és  real a la vegada. 

A mi m'ha encantat. Murakami pur  i si us agrada aquest autor, crec que no us decebrà. 

Abans solia rellegir llibres, quan feia temps que no els havia llegit.  Ara ho faig poc, però allò que no havia fet mai i ara sí que ho he fet és rellegir immediatament.  Ho he fet amb Hamnet i ho faré amb aquest, també.  Per no perdre'm res, jo que soc de lectura ràpida i a vegades massa...

Hamnet

Aquest és el primer llibre de 2024 que ha obtingut cinc estrelles en la meva valoració.  M'ha agradat molt. La història és interessant.  Els personatges meravellosos  i a l'Agnes me l'emportaria a casa.  Una dona molt inspiradora.

"I ara hi ha això: aquest encaix.  És completament diferent de  res que l'Agnes hagi sentit mai.  Li fa pensar  en una mà que s'enfunda un guant, un xai que surt relliscós i humit d'una ovella, una destral que esberla un tronc, una clau que gira  dins d'un pany greixat. ¿Com pot ser, es pregunta meravellada,  mentre mira de fit a fit al tutor, que hi pugui haver una cosa que encaixi tan bé, d'una manera tan exacta i pertinent?"

............................

"- Perquè aquest pis està suspès a l'aire, com el pal que travessa la A de banda a banda. No hi ha terra a sota. Només un espai buit  i més espai buit. 

- Saps - li diu tot mirant el sostre -  que és sobretot per aquest motiu que t'estimo?

- Perquè no puc dormir suspesa en l'aire?

- No. Perquè veus el món com no el veu ningú."

Xemeneia

Infinitament lluny,

per sobre les teulades

hi ha el cel i l'espai dels éssers voladors.

Serem enfiladissos

per aconseguir l’indret que busquem.

Per retrobar-nos.

Per escriure’ns núvols blancs dins del blau lluminós.

Per vigilar aixoplucs.

Per saber que som molt més que memòria.

Si et miro sempre

ben endins dels teus ulls

ets univers.

Porta oblidada a Casavell

Serem com l’heura

que embelleix portes massa tancades,

omple buits i silencis

i amaga totes les nafres del temps sobre la pell.

I amb els seus brots frescos i tendres

és agradable i acollidora.

I mai no s'atura,

sempre va més enllà.

Fontanilles

Havia amagat algunes penes i algunes enyorances darrera la vella tanca de canyes.  Ningú no les va trobar. 

Així que, un temps més tard va amagar-hi els tresors, segura que tothom passaria de llarg i no  els buscaria, mai, en aquest lloc.  

Tothom preferia mirar les roses. 

I ningú, ni una sola persona, no va sospitar que les roses eren una mena de conseqüència de tot allò que havia quedat amagat.

Roure

La duresa de la roca no ha impedit que el tronc del roure creixés i creixés, encara que recargolat i ple de bonys. El seu creixement ha estat dur i difícil,  però les seves fulles tenen la mateixa tendresa que les de qualsevol roure. Qui sap si potser en tenen més.