Cadena d'haikus

Sant Miquel d'Engolasters

Si tu em somrius

em venen tots els records

de quan no dèiem res.

...............................................qui sap qui...

Si tu em somrius,

ja no ens calen paraules.

Ja m'ho dius tot. 

.................................................carme

Quan tu somrius,

jo perdo les paraules.

Mirar-te és tot.

..............................................qui sap qui...

Ja no hi fa res

si perdo les paraules.

Bateguem junts.

................................................carme

Són les paraules?

Són les que ens uneixen?

O, és el seu so?

.......................................qui sap si...

És el seu so,

xiuxiueig de maduixa

ritme del cor.

.............................................carme

El cor repica

les campanes bateguen,

tot és possible.

.............................................Xavier

Té la campana

el batec del cor perdut

repic al ritme.

......................................qui sap si...

Per al teu fons

no et calen les paraules.

Són per lingüistes.

...........................................Helena 

Am Tag des Lächelns
feierte ich Geburtstag.
Na, so ein Zufall!

El dia dels somriures
Estic celebrant el meu aniversari.
Bé, quina coincidència!

.......................................Sean Jeating

Els Pessons

Mirant el llac:

l'estany també envelleix:

la boga avança.

Res no és igual

però el llac i les persones

guarden l'essència.

Després dels anys

i tants retrobaments

som vora el llac.

……………………………Carme

Fa més vell el temps
el clot tot ell ple d’aigua
amb el nom de llac.


Ho canvia tot  
el temps que ens envolta  
sent sempre igual.


T’estima el llac 
i et deix remullar-te 
per ser un amb ell.

………………………….qui sap qui

b & n

Les roses en B & N de l'Erik

El teu blanc i negre,

tots els teus grisos,

la teva boira, 

les ombres tan suaus,

la teva claror delicadament difosa, 

em parlen d' uns colors tan vius 

que m'enlluernen.

Finestra i mar

D'aquí, de ca l'Helena

Hi cap el mar

a la meva finestra.

El blau ho és tot.

.........................................carme

Sense persiana
he vist passar una vela
entre onades.

.........................................xavier

De bat a bat
entra la fresca del mar
per la finestra.

........................................sa lluna

Em crida al fons
la finestra com un pou
demana un bes.
...............................................qui sap si...

Llibreta nova

Espai i calma.

sento la teva veu

dins del silenci.

...................................carme

En el silenci,
on m'hi sento en pau.
Espai de calma.

...................................sa lluna

Nova llibreta
ben endins de ma pensa
amb blaus de calma.

......................................xavier

Escriu silenci
el so de les paraules
per poder llegir.

.......................................qui sap qui

Llibreta nova,
com agafant la ploma,
ja saps què escriure.

……………………………………Helena

Relats Conjunts de setembre: Nit de setembre

Nit de setembre de Stooshinoff 2021

 - He esperat que acabés el setembre, perquè passessin totes i cadascuna de les seves nits, a veure si podia reconèixer quina era aquesta nit pintada. Però em sembla que ja ho sé. Era la nit del 29, amb la seva lluna plena mentre sortia per l'horitzó. O potser era una altra nit, allà en un país llunyà on, aquests dies, es pot veure la constel·lació dels Peixos.

- No, dona, no, que no ho veus? Era la nit del dia 18, mentre acampàvem vora el llac, amb uns quants estels per companyia i la nostra tenda iglu. 

- També, pot ser, però no...  em sembla que el pintor ha errat el títol.  Hauria de ser "nits de setembre", en plural. Perquè ha fet un bon resum, d'aquest nostre setembre: lluna, estels, llac, sortides, muntanya i sobretot, sobretot nits.  Les nits més intensament viscudes.

Claror

Ha arribat la claror i l'olor de final d'estiu. Sembla que el verd i el groc assagin diferents combinacions.

Cada dia que passa canvien una mica.  Si aquest paisatge fos el meu de cada dia, retindria totes les mostres, de cada dia, per a poder dir-los "Aquesta és la millor, atureu-vos aqui!"  Però ells no tenen treva, la tardor avançarà i acabarà amb la seva paleta de colors esgotada i deixarà pas als colors d'hivern, menys vistosos, més immòbils.  Benvinguda pintora tardor.