Llibreta nova

Espai i calma.

sento la teva veu

dins del silenci.

...................................carme

En el silenci,
on m'hi sento en pau.
Espai de calma.

...................................sa lluna

Nova llibreta
ben endins de ma pensa
amb blaus de calma.

......................................xavier

Escriu silenci
el so de les paraules
per poder llegir.

.......................................qui sap qui

Llibreta nova,
com agafant la ploma,
ja saps què escriure.

……………………………………Helena

Relats Conjunts de setembre: Nit de setembre

Nit de setembre de Stooshinoff 2021

 - He esperat que acabés el setembre, perquè passessin totes i cadascuna de les seves nits, a veure si podia reconèixer quina era aquesta nit pintada. Però em sembla que ja ho sé. Era la nit del 29, amb la seva lluna plena mentre sortia per l'horitzó. O potser era una altra nit, allà en un país llunyà on, aquests dies, es pot veure la constel·lació dels Peixos.

- No, dona, no, que no ho veus? Era la nit del dia 18, mentre acampàvem vora el llac, amb uns quants estels per companyia i la nostra tenda iglu. 

- També, pot ser, però no...  em sembla que el pintor ha errat el títol.  Hauria de ser "nits de setembre", en plural. Perquè ha fet un bon resum, d'aquest nostre setembre: lluna, estels, llac, sortides, muntanya i sobretot, sobretot nits.  Les nits més intensament viscudes.

Claror

Ha arribat la claror i l'olor de final d'estiu. Sembla que el verd i el groc assagin diferents combinacions.

Cada dia que passa canvien una mica.  Si aquest paisatge fos el meu de cada dia, retindria totes les mostres, de cada dia, per a poder dir-los "Aquesta és la millor, atureu-vos aqui!"  Però ells no tenen treva, la tardor avançarà i acabarà amb la seva paleta de colors esgotada i deixarà pas als colors d'hivern, menys vistosos, més immòbils.  Benvinguda pintora tardor.

 

El verd i el blau

El Taga des de Campelles

Caminem junts

que el verd ens obre

la nostra mirada sobre el món.

Se'ns eixampla l'ànima dins del blau

i la ment reposa veient els cims.

Caminem junts

passos i batecs compassats.

L'ànima de boira

 Continuant el diàleg amb qui sap qui...

Tens l'ànima de boira càlida

que m'embolcalla a tot temps.

Boira serena i de calma.

Tens l'ànima de pluja fina

que, a mi, em sadolla la sed.

Pluja de pau i plenitud.

Tens l'ànima de mar

que acarona amb onades.

Batec de vida  i tendresa.

Jo et busco

Un diàleg que vé d'aquí: El pes de la paraula

 Busca’m el meu cos

entre els dits de la mà

i prem-me molt fort.

.....................................................qui sap qui

 

Jo et busco l'ànima
en l'esguard tan brillant.
I sorgeix el miracle:
el cos és la pell
i la pell és ànima.

....................................................................carme

Jo no cerco, trobo en trobar.
Jo no invento, observo.
Tampoc pateixo, només glateixo.
Et necessito i no et necessito.

.............................................................................Helena 

Ceret

La Gaia i en Nil van tornar a Ceret.  

Els colors hi eren tan o més que quan ells n'havien marxat.

Quan marxen els lladres de ls colors, els colors retornen.

Van veure que al seu poble també havien de fer fora els lladres

I així tindrien una altra oportunitat de viure amb felicitat i colors.