He vist saltar barrancs i torrenteres.
He vist el riu de la vall cantant i somrient.
He vist els llacs i els estanys.
He vist safaretjos sobreixint de tanta aigua.
El paisatge i l'aigua m'han sadollat l'ànima.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
És negre el vent i fa olor de fosca,
em giri cap on giri, l'olor no canvia.
I penso els pins damunt la carena
supervivents en terra cremada.
La claror els il·luminava i el vent escampava
altres olors conegudes i noves a la vegada:
olor de branques, de resina, d'escorça, de pinya.
Sempre ens en quedarà el record.
Exercici trobat a ca l'Helena: Taller 1
Fer de cada passa una vivència Xavier Pujol Davant la magnificència d'aquest meandre, indescriptible amb paraules fem (sense cap es...