Respiro la solitud del blau entre les roques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
I sembla que no s'acaba l'alè...
ResponEliminaM'agrada moltíssim aquest blau.
Aferradetes, preciosa.
Sempre es respira millor davant el blau immens...
EliminaAferradetes blaves...
Col·leccionant moments... !
ResponEliminaSalut :)
Ben bé així i que per motls anys puguem fer-ho tots plegats i compartir-ho.
EliminaSalut, Artur!
Y que bien sienta....
ResponEliminaAbrazos
El blau, sempre és fantàstic!
EliminaUna abraçada.
Ma mare diu: "Si res li escau, poseu-li blau"
ResponEliminaLa meva també ho deia... i la tieta, que molt sovint anava vestida de blau, (suposo que li devia agradar) i donava aquest refrany-excusa.
EliminaAmb un sol vers, que en ell mateix és solitud, ho dius tot. Com la imatge amb només dos elements, les roques i el blau.
ResponEliminaA vegades la manca d'inspiració també s'aprofita...
Elimina