Camí

Se me'n va l'esguard cap als camins que no puc recórrer...

desconeguts,  entrellucats, només,  en la seva bellesa.

Cal guardar-ne, molt bé,  la imatge i l'essència.

Qui sap si en el futur hi haurà ocasió de caminar-los...

Relats conjunts d'octubre: L'últim viatge del Temerari (segona versió de la mateixa història)

Cantava feliç el Temerari, buit de la seva tripulació,  despullat de les seves veles, la seva cançó vora de l'aigua.

El remolcador li va preguntar:

- Temerari, sembles content  i no entenc què et pot alegrar en aquesta situació que et trobes.

El Temerari cantava i cantava...

- Tu no ho entendries, encara que t'ho expliqués.

- Prova-ho!

- T'agrada la feina que fas, remolcador?

- Pse...  no està malament. Ajudar a arribar a port a qui ja no pot navegar, m'agrada, Portar a desballestar  vaixells valuosos  i importants com tu, ja no m'agrada tant.

- Doncs, alegra't amb mi, perquè a mi em fa feliç aquest final. Mai no he estat feliç amb la feina que em van assignar. No m'agrada la guerra, no m'agrada la violència i no he parat de rebre cops i de veure disparar els meus canons. Ara,  tu em portes suaument,  lliscant sobre l'aigua, a poc a poc, dintre la  claror daurada que ens acompanya. Desitjo aquest repòs i fins i tot el que ha de venir.

-Descansa en pau, Temerari.

 

Lletres i fils de Novembre: Fulles que cauen

 

Miro les fulles que cauen, 

algunes petites com una pluja groga 

que sura sobre l'aigua mansa del riu.

D'altres cauen tan lentament

que no encertarem a veure-les mai en el seu vol fins a terra.

Però, heu vist mai els roures?

Com mantenen les seves fulles torrades 

dies i dies,  quasi tot l'hivern.

Ell ja no les necessita, elles tampoc a ell,

però perduren en la seva unió, 

molt més que la resta d'arbres de fulla caduca.

Plaça

No hi haurà recer ni tan sols sota les porxades.

La intempèrie ens atrapa a tot arreu on puguem anar.

Roda de campanes o ronlla

- Ja no canten els teus ocells

- Ningú no ve a fer rodar la roda...

- Ningú no ve, perquè ja no cantes.

- No canto perquè ningú no ve.

Nota:  Una ronlla és una mena d'eina musical,  no pas ben bé un instrument, ja que no necessita cap músic instrumentista per fer-la sonar.  Seria més aviat com una mena de capseta de música amb campanetes (se'n veu una per un dels forats) i una maneta per fet-la rodar (que també es pot apreciar ben bé al mig).  O potser també és podria definir  com un carilló  que només pot tocar una sola melodia. Deien que el seu so recordava  el cant dels ocells.  

Nota dos:  trobada a l'església de Sant Serni de Canillo  (Principat d'Andorra)

Finestra

No és pas el vent qui va obrir la finestra.

Són les flors que esperen...

No la tancarà ningú, 

fins que les flors morin

de massa calor o de massa fred.

Alehores, totes les portes romandran tancades.

Relats conjunts d'octubre: L'últim viatge del temerari

Joseph Mallord William Turner  L'últim viatge del Temerari (1839).

Saber baixar les veles a temps,

saber abandonar tota lluita, tota activitat

i deixar-se portar ...

dintre la bellesa dels colors del capvespre,

per sobre del mar calmat que l'emmiralla.

El Temerari,  mai no ha temut  cap naufragi ni tampoc la mort

mentre guerrejava ferotgement sense saber ni per què.

Ara, tampoc tem aquesta mort anunciada.

Ha viscut el seu temps i l'ha esgotat ple i sadoll de tantes gestes.

El final, és quasi com un alliberament: el no res, la pau, la calma.