Plaça
No hi haurà recer ni tan sols sota les porxades.
La intempèrie ens atrapa a tot arreu on puguem anar.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Que dura és la intempèrie quan no és desitjada.
ResponEliminaAquesta és la qüestió...
EliminaDóna, crec que s'està una mica millor sota aquestes porxades que a cel ras.
ResponEliminaPer cert, m'encanta com les has dibuixat.👌
Aferradetes, nina.
Potser només volia ser una metàfora... he, he, he...
EliminaGràcies, Paula.
Aferradetes, bonica.
Dona, no dóna.🤦♀️
EliminaHauríem de ser més optimistes !! ;)
ResponEliminaSalut !!
Segurament...
EliminaSalut, Artur!
Quiero ver belleza y alejar un poco las nubes, pero es que las nubes me encantan. Y tus acuarelas mas.
ResponEliminaSalud
Moltes gràcies, Erik!
EliminaSalut!
Em recorda una mica un racó de la plaça Major de Vic i la d'Igualada, les porxades sempre van bé quan fa molta calor o quan plou.
ResponEliminaBona setmana, Carme.
És Torroella de Montgrí, una plaça petita, en comparació a les que dius, però molt bonica.
EliminaBona setmana, M Roser!
I quina impotència quan ni tan sols allò on hauries de trobar recer i escalfor no n'hi ha...
ResponEliminaM'encanten les places amb voltes.
Una abraçada, Carme!
A mi també m'enamoren les voltes...
EliminaUna abraçada, Núria!
La intempèrie té el seu encant, mai serà una presó.
ResponEliminaO sí... ves a saber...
EliminaUn altre raconet de Catalunya que conec almenys virtualment, seria un plaer visitar-lo. Felicitats pel dibuix Carme i salut.
ResponEliminaMoltes gràcies, Antonio! Salut i una abraçada.
Elimina