Relats conjunts d'octubre: L'últim viatge del Temerari (segona versió de la mateixa història)
Cantava feliç el Temerari, buit de la seva tripulació, despullat de les seves veles, la seva cançó vora de l'aigua.
El remolcador li va preguntar:
- Temerari, sembles content i no entenc què et pot alegrar en aquesta situació que et trobes.
El Temerari cantava i cantava...
- Tu no ho entendries, encara que t'ho expliqués.
- Prova-ho!
- T'agrada la feina que fas, remolcador?
- Pse... no està malament. Ajudar a arribar a port a qui ja no pot navegar, m'agrada, Portar a desballestar vaixells valuosos i importants com tu, ja no m'agrada tant.
- Doncs, alegra't amb mi, perquè a mi em fa feliç aquest final. Mai no he estat feliç amb la feina que em van assignar. No m'agrada la guerra, no m'agrada la violència i no he parat de rebre cops i de veure disparar els meus canons. Ara, tu em portes suaument, lliscant sobre l'aigua, a poc a poc, dintre la claror daurada que ens acompanya. Desitjo aquest repòs i fins i tot el que ha de venir.
-Descansa en pau, Temerari.
M'ha agradat conèixer aquesta nova versió amb la veu del mateix Temerari. En el teu relat anterior parlàvem d'alliberament i ara sabem amb tota seguretat que per a ell és justament d'això del que es tracta. Sí, que descansi en pau... s'ho mereix.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme!
Moltes gràcies, Mc! No sabia gaire des d'on estirar el fil d'aquesta idea i al final en van sortir dos…
EliminaBona inspiració t'ha portat aquest vaixell.
ResponEliminaCrec que no hi ha res millor que sentir-se alliberat de tot allò que t'ha fet mal.
Aferradetes, nina.
Pobre Temerari, amb aquest nom i aquesta feina i tant sensible i poètic! La mort també pot alliberar-nos, a vegades.
EliminaAferradetes, Paula!
Per ser feliç cal voler ser el que un és, ara ja pot ser-ho.
ResponEliminaGaudeix d'aquest darrer viatge, com de cap altre…
EliminaNo hi ha res millor, que deixar de fer la feina que no t'agrada ... un bon alliberament, encara que no sempre es pot fer !.
ResponEliminaSalut ;)
Moltes gràcies, Artur!
EliminaSalut i una abraçada.
Al damunt de la tomba
ResponEliminahi ha nat un taronger,
i a la branca més alta
hi canta l’esparver,
que diu en són llenguatge
i sempre de cara al vent;
maleïdes les guerres
i aquell qui les va fer!
(Ovidi Montllor)
l'Ovidi Montllor i el meu Temerari es deuen haver fet amics...
EliminaNo es pot expressar millor estar contra les guerres i la violència. Gràcies Carme i salut.
ResponElimina"No m'agrada la guerra, no m'agrada la violència i no he parat de rebre cops i veure disparar els canons".
Gràcies a tu, Antonio! Salut i pau!
EliminaVes per on, és un vaixell pacifista, li agrada la tranquilitat i lliscar suaument sobre el mar!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser! Gràcies per venir.
Elimina