Passaré el pont,
encara serveix i encara aguanta.
Sembla antic i fràgil,
però el passaré perquè vull anar més enllà.
Més enllà de l'estiu, de les quotidianitats
dels equilibris diversos
de voler ser a dos llocs a la vegada
o potser a tres…
Més enllà de les espases i les parets.
Caminaré poc a poc,
sense pressa
i sense aturar-me.
Nord enllà. Als horitzons més càlids i acolorits.
Com si tingués tot un temps que no tinc,
com si la vida fos més llarga del que és.
Com si tot el que voldria ja fos realitat.
