Begur

Pugem a poc a poc,

la nostra escala.

Cada pas ens obre un món,

cada graó un nou color.

No sabem on és l'arribada. 

Mentre anem perduts col·lectivament,

en el nostre camí privat

no tenim pressa.  

Contemplem la vida.

Fruiters florits

Una vegada més en Xavier Pujol  m'ha ofert el seu regal:   música  i fotografies seves per acompanyar els meus versos.

Com que els meus poemes són curts,  n'ha buscat més d'un que parlés de flors i els ha ajuntat  per a fer-ne cançó.  M'ha enviat les seves fotografies i  jo n'he fet el muntatge.

Moltes gràcies, Xavier!

Ciclamen

Perdura un bon dia vermell i silenciós davant de la porta,

les branques assenyalen un vent canviant,  suau a estones

amb sacsejades intermitens i més fortes.

M'ho miro tot des de la protecció d'un interior calmat.

Qui em pot tornar la meva mirada 

i fer que torni a ser,  com abans,

vermella de pètals i arrauxada de vent?

Safareig d'Abrera

Ets un miratge viu,

un reflex i una claror

que sovint cerco a les palpentes.

Les teves branques omplen els racons

de l'aigua que les acull,  amb una certesa

que les fa reals i absents a la vegada.

Cap moviment a la superfície de l'ànima

que ens destorbi les imatges.

Només el silenci i la foscor

acabaran per destruir-les.

Col·lecció de dibuixos de flors

Tirallonga:

Una rosa

una fulla

un ciclamen 

i un ramet.

Un gerani

branques  d'heura

campaneta

i molts colors.

L'ikebana

un altre ram

les trompetes

i alguns mots.

Relats conjunts del mes de març: Mort i foc

 

Paul Klee, 1940, Tod und Feuer

I tu què vols, un mort, un foc o foc i mort?

No vull cap foc, ni morts que cremin sota d'un foc.

Val més ser mort

que restar viu sota del foc.

Val més morir

que tastar la violència d'un mal veí.

Pareu el foc, pareu els morts

que viure en pau és molt millor.

Futur

No vull perdre ni un bri de tanta vida 

que ha transcorregut intensament.

Si tot, en el meu passat, em sembla bell o ric 

o útil per haver caminat endavant,

per què, ara,  no puc veure cap futur que també m'ho sembli?

Malgrat les fulles caigudes a la tardor, 

encara queden noves flors, sempre, com una nova vida.

Les flors són efímeres, com els nostres moments. 

L'efímer és allò més cert 

i també més net que tenim.

El futur no existeix.