Campaneta blava

T'aboques sobre els murs i

cobreixes les vores dels camins.

El teu color blau repica alegre

d'un so que m’entra pels ulls.

Ikebana

Per més  pau i més vida que hi vulguem posar,

la violència i la mort ens ronda sempre.

Guerres i pandèmies ens assetgen.

Qui mana sembla tenir set de la sang dels altres,

mai no posa en risc la seva vida, ni el seu benestar.

NO A LA GUERRA. SEMPRE NO A LA GUERRA

A QUALSEVOL GUERRRA

Relats conjunts de febrer. Sadkó el regne subaquàtic

Ilià Repin, 1876, Садко

- A mi m'agradaria molt saber què representa aquest somni. Tothom respirant tranquil·lament a sota l'aigua, amb carrosses i desfilades i jo marginada en un racó, sense cua de sirena,  ofegant-me lentament i d'una manera  tan poc clara que ningú m'ajudava ni em feia ni cas.

-  Escolta,  Conxita, aquest somni no necessita interpretació. És més clar que l'aigua que l'inunda.

- Serà clar per a tu doctora,  però per a mi, no ho és gens ni mica. 

- No ho veus, tu, que estàs rentant roba?  Que sempre has tingut pànic a l'aigua, que  és com un càstig diví, per no haver-te gosat banyar al mar, mai més enllà de mitja cuixa?

- Doctora, no he dit en cap moment que jo estigués rentant roba,  mai no m'ha fet por l'aigua i no havia sentit a dir mai que un somni pogués ser un càstig diví. 

- Que estàs rentant roba ho dic jo, perquè  ho dedueixo clarament de les teves explicacions. 

- Doncs, no,  et dic que no rentava roba en el meu somni!

- Mira si et poses així,  t'estàs condemnant a somiar  ofecs per la resta de la teva vida. 

- Ara que hi penso, aquesta reina que anava com si la duguessin en carrossa eres tu, doctora!  Tenia la teva cara!  Sí i tant, ara me'n recordo molt bé!

- Ah!  Jo?

- Sí, tu, tu,  que t'acaba d'aclarir el significat del somni, això?

- No em cal aclarir res més, està ben clar, aquest somni, vol dir que tu no estàs bé en aquest món,  que no estàs precisament com peix a l'aigua,  que no t'interessa res del que t'ofereix aquest món, i que t'hi sents incòmoda, a disgust i t'ofegues.

- Ara sí que veig que tens raó.  Doncs, és veritat,  sí, ni m'interessa aquest món ni m'hi he trobat mai bé.  Sort de les bones persones que es troben de tant en tant que ho alleugereixen. Per cert, que  els de la desfilada, són els que viuen bé, com tu, i que no pensen en res més ni en ningú.  I ja posats a veure-ho clar,  m'adono que mentre tu em fas rentar una roba que jo ni veig,  tu te les campes per aquestes profunditats, molt més descansada i feliç.  Ara m'has obert els ulls. Vols que et digui una cosa?  Que  si després de tants anys de psicoanàlisi, encara estic així, com el primer dia,  ja hem acabat,  ja no cal que em prenguis més el pèl. 

Cortines de llum

Bressol de llum.

La nit plena de sols.

Dansen al vent

i a les mans dels infants,

una tarda d'hivern.

Heura

D'una foto de l'Instagram de la Consol  @consolrossinyol

Vaig fent arrels 

a dins de l'aigua clara

per poder viure

amb més força i menys pena

al m eu bocí de Terra.

Una mirada per estrenar

Una foto de la Núria Rello Rosanas

Qui pogués, ni que fos per breus instants,

mirar amb els seus ulls,

pensar amb la seva ment

sempre tan sorprenent.

Dibuixa balenes amb ales,

i diu "aquesta balena sembla un ocell"

dibuixa peixos amb potes i diu

"és que aquest peix té potes".

I juga amb éssers invisibles

que m'ensenya amb les manetes obertes.

"Mira, un elefant molt petitó".

Ai!  qui pogués veure un elefant tant petitó!

I posat en forma d'Acròstic:

Ja voldria jo...

Obrir els ulls i les mans com els obres tu.

Anar tan lluny amb la imaginació.

Navegar pels teus mars i els teus cels... i

Amarar-me dels teus jocs i dels teus pensaments.

Devesa de Cervià de Ter

Submergida a la devesa.

Núvols blancs de branques d'hivern

fins l'horitzó.

Núvols blancs del cel

baixen a rebre'ls.

El camí i el riu 

s'acompanyen 

serpentejant.

El sol dibuixa pijames de ratlles 

sobre les fulles caigudes.

I jo i el silenci