La balma del temps

Quan el temps du una bena als ulls,

només anem a les palpentes 

i som abocats a mil fracassos.

Quan el temps és prou clar, 

es pot mirar enrere, 

es pot mirar endavant,

veure tot allò que vam construir

i tot allò que vam destruir,

o que es va destruir sense voler.

Podem entendre-ho, aprendre'n.

I,  aleshores, fer projectes nous 

intentant que siguin duradors.

Armari de paret

Guardo el meu tresor més gran 

a l'armari més petit.

I no em cal cap cadenat

no s'esgota, és infinit.

Estelada

Ben amunt i de ferro si cal.

Fins aconseguir-ho.

Arbre tan blanc

Somric en veure't, núvol de pètals...

Te'l retorno agraïda

perquè els arbres florits

sou els somriures de la natura.

Finestra i xemeneia a Gallifa

Pujaré a dalt les golfes, aniré al racó on hi ha la nina antiga i el mirall ovalat de l'àvia i el bagul tancat amb clau, amb la taca espatllada i que  ningú ha obert de fa anys i panys.

Hi aniré, no pas per trobar ni mirar-me totes aquestes coses del passat sinó,  per mirar per la finesteta, si pot ser sense ser vista.

Des del lloc més alt de tot el poble, puc veure les cases i la gent com si fossin de joguina, i veig els moviments,  i si tinc constància  acabo per saber els horaris que fan i on van i amb qui parlen i amb qui es troben. Quina tafanera que soc, pensareu vosaltres! 

Però no! Aneu ben errats, visc en una casa petita i ja no m'hi cap ni un llibre més, la tinc folrada de llibres per tot arreu i només m'interessen els moviments de la gent per saber on he de deixar els meus llibres perquè els trobi la gent i també per saber qui els ha agafat. Els vaig abandonant de mica en mica i sempre algú els agafa.  M'encanta saber qui ha estat, és com si així no els perdés mai del tot.  

Relats conjunts de març: L'onada

És quan el sol dibuixa camins tan amples sobre la mar

que ni l'onada d'escuma més alta sap esborrar...

És quan l'horitzó se'm desdibuixa boirós i incert

i la sorra humida es remou sota els meus peus...

És aleshores, quan en silenci 

t'imagino, encara, asseguda al meu costat.

Com si tinguéssim altra vegada tot el temps.

Com si no s'hagués tancat aquella porta per on ens trobàvem.

T'imagino ben a prop, però sempre mirant més enllà.

Cap aquell futur que tu inventaves cada dia,

i que volies nou i diferent, que volies net i feliç.

T'imagino tant, que et sento el riure i el batec.

Tu sempre reies com les onades.

Ara, per a mi, són les onades, les que riuen com tu.

Escriure jugant del mes de març

Opcional: alguna cosa que tingui a veure amb el filferro d'arç o filferro espinós. 

Des del fred i la solitud 

del desert de neu

camino i et penso.

Tinc un llarg viatge a peu 

que no s'acaba mai,

fins a trobar-te.

El telèfon mòbil tan imprescindible sempre

ara s'ha tornat una joguina sense ànima.

Des d'aquí, des d'aquest món inhòspit

no hi ha comunicació possible.

He fugit del filferro d'arç invisible 

que m'envoltava com una presó imaginària.

Ara, només camino, 

fins a trobar-te.