Finestreta oberta

Finestra a Celrà

Quan obrim la finestra, tan petita...
Hi ha espurnes, sagetes i raigs de vida
que ens omplen tot l'espai disponible.
Ens amaren.

Sanefa de tardor

Sobre el til·ler

sanefes de tardor
ens envaeixen.

Sobre la pell

també podem sentir

com ens envolta.

Encara el verd
record de plenituds,
empeny la vida.

De tants moments

viscuts intensament...

n'agafem força.

Entrada a Viladamat

Trobar el moment
arrecerat i ple de vida. 
En la solitud més plena i
en l'acompanyament profund.
Trobar el moment
de compartir ànima i versos.

Cabàs de flors seques

Cabàs de flors.

Darrere les cortines

la teva absència.

Obertura

Dins i fora o ni dins ni fora.
Una mena d'intempèrie de l'ànima,
que no espanta ni desassossega.
Mirar a través de nosaltres mateixos.
Som mirall i som obertura.
Ens veiem en singular i en plural.
Som principi perquè tot és possible
i som final perquè ja ho hem trobat tot.
Mantenim l'instant efímer i etern.

Tàpies

TÀPIES, Antoni Matèria Niporepte 275 El mur

Suggerit per l'Helena

Emmanillats
per textures obscures
jo i els panots.

............................................................carme

Lluny la foscúria
els carrers seran lliures
i també el poble.
.............................................................xavier

Finestra tapiada
amb sentiments, molt negres.
dins, la llibertat.
.....................................................maria roser

Porta

No hi fa res que trobem la porta tancada, si sabem que la podem obrir.