dilluns, 14 d’octubre del 2019

Entrada a Viladamat



Trobar el moment
arrecerat i ple de vida. 
En la solitud més plena i
en l'acompanyament profund.
Trobar el moment
de compartir ànima i versos.


a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. xavier pujol14 d’octubre del 2019, a les 9:44

    Compartirem el moment, tot i que vegades arriba en forma de tragèdia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas14 d’octubre del 2019, a les 22:23

      Avui és un dia molt trist. Compartim aquesta ànima trista també.

      Elimina
  2. Helena Bonals14 d’octubre del 2019, a les 12:32

    M'agrada moltíssim, Carme! Jo també tinc una solitud plena. Aquest és un d'aquells poemes en què algun lector, com jo mateixa, s'hi pot projectar, encara que no l'hagi escrit, com diu Margarit.

    ResponElimina
  3. M. Roser14 d’octubre del 2019, a les 21:29

    Quina entrada més bonica, m'agraden tots aquests colors que la guarneixen en foema d flors o fulles, tan se val... Un lloc arrecerat si que ho és per gaudir-ne en solitut!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Monument a la vora l'Ebre a Mequinensa Barca de ferro a la vora de l'Ebre, vol fer memòria. Camí de sirga amb penes i treballs re...

  • Caçador de dragonet
    És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
  • Relats d'estiu de la Carme
    La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme:  Relat en imatge de Xavier Pujol ...
  • Tancat per aturada general
    "Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...