Porxo i cedre a Moissac

El claustre, tan bell, ens explica fragments 
de la trista, cruel i interessada història dels homes.
El cedre, majestuosament, ens sobrevola a tots a través dels segles.

Penells

A vegades com aquest ocell, 
correm molt per no anar enlloc. 
Només que algun vent ens hi obliga. 
Quan para el vent, 
deu reposar alleugerit. 
El nostre vent, 
el que ens fa córrer, 
Sabem quin és? 
El sabem aturar? 
O som penells? 
O som mesells?

Duresa

Una fotografia de Xavier Pujol: Futurs

L'escorça de l'aigua

s'ha fet tan dura 

que, ara, ens punxa els dits i l'ànima.

La guineu, cruel, sempre a l'aguait,

percaçant-nos dia i nit.

Anèmona

Els pètals rebregats, no perden el seu color ni la seva llum.


Pd: encara que sigui sense celebració, m'acabo de recordar que la Col·lecció de moments, avui fa 12 anys... anirem fent... Al meu blog i a mi ens agrada fer camí junts.

Capvespre a l'oceà Atlàntic

Punta de Fouras

Baixa el sol, i baixa també la mar.

És lluny la claror i lluny el seu reflex.

Sura l'enyorança de tot allò que encara veig.

La penombra avança poc a poc

i amb ella, silenci i recolliment.

Amb la nit arribaran el son i els somnis,

i agafaran el relleu a la realitat viscuda.

Sota la pell

En Xavier Pujol, que sempre fa molt bones fotografies, en aquests seu post  Futurs, ens va sorprendre amb unes composicions fotogràfiques que  jo les vaig trobar molt i molt suggeridores de moltes coses. Em bellugaven alguna cosa per dins.  I per això he començat una sèrie de posts on posaré paraules a aquestes imatges.  

Composició fotogràfica de Xavier Pujol

Sota la pell,
em queden
incomptables bocins
de tresors engrunats.

Finestra i iris

Recorda't d'obrir la finestra.

La claror de la tarda pentina les fulles dels iris

i tenim moltes pocelles a punt de florir.

Recorda-ho, 

encara  que sigui, només, apujar un xic la persiana...

No esperis que el sol ja s'hagi post

i que els pètals marcits 

et puguin recordar, només, l'absència.