divendres, 29 de desembre del 2017

Indrets coneguts

Placeta a Sant Hilari Sacalm

He passat tantes vegades pel mateix lloc, 
a vegades sola, a vegades acompanyada.
I no sempre he sabut veure
aquell reflex de llum que ens retorna 
el cel llunyà fins a nosaltres.
I aquell camí que se'ns amaga darrere quatre parets.
I un dia ho veig tot com si fos el primer cop.
Un arc que ens acull i uns colors que ens donen vida.
De cada passa en fem una nova mirada.
Som llavor, encara, dels nous horitzons que volem.

dimecres, 27 de desembre del 2017

Camí de bosc



Molsa de llum,
dins de l'obaga grisa
verd resplendent.
.........................................................carme

Verd esperança, 
impuls de vida, 
tot és possible
.................................................Joan Gasull

resplendent verd 
dins la grisa obaga
llum de molsa

......................................................Elfreelang

Uns bens pasturen
a sobre un pam de molsa
al meu pessebre.

......................................................Xavier Pujol



....

dilluns, 25 de desembre del 2017

Bon Nadal a tots


Blanc de neu, per la puresa i la generositat de l'ànima
groc al cor, pel records i el desig de retrobament.
Bon Nadal a tots amb tota la pau, l'amor i la llibertat.

divendres, 22 de desembre del 2017

Arbre de Nadal 2017



El millor arbre que podem guarnir,  ja el vam guarnir al  carrer Marina. 

NO HI VEIEU UN ARBRE DE NADAL?

Us volem a casa. Us recordem cada dia. 




dimecres, 20 de desembre del 2017

Rosella per a l'Helena...



No t'aturis, ja sé que és hivern.
Si vols roselles hi haurà roselles.
En el somni dels dits neixen les flors.
En la mirada hi ha tacte de pètals.
Alçaran el cap quan sigui l'hora.
Encara no sé quin serà el camí,
ni si el final és prop o lluny. 
Sense que hagi pogut aprendre gaire,
sé que si volem roselles hi haurà roselles.
Encara que sigui hivern.







dilluns, 18 de desembre del 2017

Passatge a Sarrià


Fotografia de Miquel Àngel Vich






Les nostres passes
acompanyen els mots,
mai al revés.




































Hi ha sempre un misteri en els passatges, perquè la claror ens arriba diferent enlluernadora i màgica.
Les meves fotos fetes amb massa pressa, (impacient que soc, massa sovint)  no fan justícia a la realitat.




divendres, 15 de desembre del 2017

Els colors de foc que m'acompanyen

Diàleg d'un post que ve de la Mònica


Sento els colors de la tardor
sobre la meva pell.
I sento el vent, ara suau,
ara potent, que se m'emporta.
Batego al seu ritme
malgrat jo mateixa.
Hi ha un final que s'apropa.
D'oblit i de descans reclòs.
Reposo, ara, sobre la randa més fina
en la fredor de la tardor tan avançada.
Sí, faré una pausa
mentre em durin
els colors de foc que m'acompanyen.
Els viuré com el darrer adéu,
encara bell, cap a aquest món
sovint, el més inhòspit.

Sempre, el caliu era més enllà I el camí li semblava fred com la pedra. Malgrat tot, veia la bellesa al seu voltant.