Primavera d'hivern
a les branques i a l'horitzó.
La pluja que repara i destrossa
aquí i allà, segons els llocs.
El temps m'empenta
sense contemplacions.
I la vida continua
més confusa i caòtica que mai.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Linda foto e poesia e as flores de outono nos encantam!
ResponEliminabeijos, tudo de bom,chica
Moltes gràcies, chica!
EliminaPetons per a tu també!
Preciosa la foto, m'encanta!
ResponEliminaQuanta raó tens que el temps ens empeny fort i el panorama cada cop més complicat no ajuda gens.
Aferradetes, preciosa.
Vivim entre l'admiració de la bellesa, el temps que fuig, l'acceptació, la revolta interior i el caos que ho barreja tot.
EliminaAferradetes, Paula!
La vida continua, i de vegades ens supera, però hem d'anar fent el possible per a no permetre que, a escala personal, aquesta confusió i aquest caos siguin encara més grans. Això és més fàcil de dir que de fer, ja ho sé.
ResponEliminaUna forta abraçada!