La rosa groga és la de la gelosia, igual que la blanca la de l'amistat. Per a mi també és del color groc del materialisme al costat de la roja de la passió. Els trobo molt misteriosos, els teus poemes, gens evidents.
No sé qui va decidir que la rosa groga és la de la gelosia. Jo me la miro i em provoca molt bones vibracions: bellesa, discreció, silenci, placidesa, emocions suaus i positives. Només mirar-la. Per això dic que medito el groc. Una de les moltes menes de connexió profunda que podem experimentar.
Belíssima rosa e poesia! beijos, lindo dia! chica
ResponEliminaMoltes gràcies, chica!
EliminaBon cap de setmana!
'A rose is a rose is a rose.'
ResponEliminaReally?
Each rose has its own charme, eh?
La pau de la nit, Carme.
Estic d'acord amb tu. Aquesta frase és molt famosa, però a mi no m'ha acabt de convèncer mai... 😉
EliminaLa pau de la nit, Sean!
És molt maca aquesta rosa i és molt bonic el que dius.
ResponEliminaUn abraçada!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaUna abraçada.
Es que las rosas son especiales, hasta en no dejarse tocar.
ResponEliminaBesos.
Hi ha persones que ens embadalim amb tantes coses que no donem l'abast!
EliminaPetons!
Dues tankes meravelloses per una rosa que no necessita dir res per ser bella.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, preciosa!
Ja de ben jove (fa molts anys) que apreciava molt les roses grogues. Malgrat que la rosa de Sant Jordi és vermella, algun any l'havia comprada groga.
ResponEliminaTenen un no-sé-què de diferent, al menys, a mi, la sensació que em donen és molt diferent. Gràcies, Xavier!
EliminaPorta la rosa
ResponEliminade l’argelaga punxes
mirant de punxar,
de la ginesta color
i també olor.
Busca’m la rosa
porta’m el pètal de flor,
guarda fragància
omple’m tota la casa
i retorna-la.
Que bonic que és omplir-se tota la casa d'olor de roses...
EliminaLa rosa groga és la de la gelosia, igual que la blanca la de l'amistat.
ResponEliminaPer a mi també és del color groc del materialisme al costat de la roja de la passió.
Els trobo molt misteriosos, els teus poemes, gens evidents.
No sé qui va decidir que la rosa groga és la de la gelosia.
EliminaJo me la miro i em provoca molt bones vibracions: bellesa, discreció, silenci, placidesa, emocions suaus i positives. Només mirar-la. Per això dic que medito el groc. Una de les moltes menes de connexió profunda que podem experimentar.