El pont
Sobre del pont, un altre pont.
I després vindran les passes.
Les veus, els cants i fins i tot el crit.
I més tard regnaran els silencis i els espais quedaran buits.
El pont hi és, tant si l'utilitzem com si no.
Hi és i segur que algun dia ja no hi serà.
M'agrada la delicadesa de l'aquarel·la i com els teus versos capturen el batec de la vida, els cants i la inevitable quietud.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Moltes gràcies, Jordi!
EliminaUna abraçada.
Tot té el seu moment, fins i tot els ponts.
ResponEliminaPont de silenci,
la gent espera el batec,
broten les fulles.
Molt maca l'aquarel·la.
Aferradetes, preciosa.
Tot té el seu moment i res no dura per sempre.
EliminaM'enduc el teu haiku.
Gràcies, Paula!
Aferradetes, bonica!
Tot va canviant i al final tot passa, és cert. Però el futur no és buit perquè s'omple amb el que es construeix i neix a cada moment. Mentre el pont encara es mantingui dempeus aprofitem per passar-hi (o per decidir no fer-ho), que el final de les coses no ens impedeixi gaudir del present.
ResponEliminaUna abraçada!
El present, sempre, és el que compta més.
EliminaPer les dues coses que dius: gaudir-lo i construir futur.
Moltes gràcies, Mc!
Una abraçada!
Carpe diem !. Aprofitem l'ara, que mai se sap ! : )
ResponEliminaBon cap de setmana !!.
I tant, Artur!
EliminaBon cap de setmana.
Mentre el pont hi sigui fem-lo servir i gaudim del que trobem a cada pas.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
És un lloc curiós i bonic, per gaudir-lo.
EliminaUna abraçada, Núria!
Un pont i un repont.
ResponEliminaI una bonica aquarel·la.
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaEl pont sobre l'altre seria el de la poesia.
ResponEliminaAquest "I després vindran les passes./ Les veus, els cants i fins i tot el crit" té molta força, Carme, tornes a parlar de la poesia, em sembla.
Sí, també, però parlo sobretot de la vida.
EliminaUy los hay que duran y duran y duran... como el que tenemos por aquí en Alcántara.
ResponEliminaBesos.
I quanta, quanta, quanta gent hi haurà passat!
EliminaPetons
Deix el pont
ResponEliminael pas de tu i jo, i l’aigua,
queda sol el temps.
Arcades, voltes,
les pedres carregades
de la història
de les petites passes,
també de grans persones,
persones com tu i jo.
de pedra
que el riu besa.
Lloses deixades
pels peus
que les passes desgasten.
Mirades que desfullen
els arbres i els canyars.
Sons de vent i rialles,
paraules que volen
d’una riba a l’altra
desgranant silencis
que ja no marxaran.
El temps vesteix
de fulles, fred, flors
i sargantanes,
les velles pedres
dels dos ponts,
que han vist passar...
generacions.
El pont es manté immòbil, mentre nosaltres veiem el pas del temps a travès d'ell, ell el veu a través de nosaltres.
ResponElimina