L'abella

Pel  dia de l'aniversari de la meva Col·lecció de Moments,  que avui fa 19 anys,  he triat un altre dibuix de la Joana amb el FreeForm,  per escriure'n un conte. I és que aquesta abelleta  i el seu vol  juganer, em van agradar molt

Un dibuix de la Joana (6 anys)

Una vegada hi havia una abella petita que es deia Zim-zim. Estava aprenent a buscar el pol·len de les flors  i mentre s'adonava que les seves companyes anaven cap a les flors més obertes, a ella li cridava l'atenció una flor que es mantenia tancada dies i dies… no s'hi podia posar, però se la mirava i pensava:

- Aquesta serà la meva flor! De seguida que s'obri m'hi llançaré de cap

I mentrestant s'hi acostava i ensumava i trobava que feia molt bona olor, però semblava que quan la sentia encara es tancava més fort.

- Floreta, que trigaràs gaire a obrir-te? M'agradaria escampar el teu pol·len perquè surtin moltes més flors com tu, encara no estàs oberta i ja et trobo bonica.

- No vull obrir-me mai, tu no veus abelleta quins colors més bonics que tenen les flors del meu voltant i jo, quin color tan lleig que tinc… soc horrorosa. Això és un desastre!

- Oh! Però què dius? A mi m'agrada molt el teu color, diferent de totes, és el color del mar o del cel quan ja comença a fer-se fosc. És un blau molt bonic! 

I tot xerrant, xerrant, l'abella la va distreure i la flor va deixar de fer força per tancar els pètals i es va obrir tota ella que feia goig.  Zim-zim s'hi va deixar caure al moment.  

- Moltes gràcies, floreta, ara  vaig a fer mel.

I va resultar que la mel va sortir blava.  De moment, no la volia tastar ningú, però així que algú es va atrevir a tastar-la, es van adonar que tenia poders màgics.  Tothom que la menjava estava content  durant tot l'any. 

I així que la flor blava que no s'agradava a ella mateixa i l'abella Zim-Zim es van fer famoses en quatre dies i tothom volia la seva mel.  

És clar que sí! A qui no li agrada estar sempre content?