Estany de Banyoles, un dia de vent
Mentre que tots els ànecs, s'havien aixoplugat, fora de l'aigua i fora de les onades desacostumdes, un jove collverd s'hi groxava amb entusiasme. Li agradava l'aigua, gaudia del moviment, se sabia un hàbil nedador a qui res, ni tan sols aquell ventot no pot enfonsar. Però hi havia més, hi havia aquesta nena vora de l'aigua que el tenia intrigat. Per què no marxava mai? Perquè no es refugiava del mal temps i dels esquitxos que rebia? No se'n podia apartar. L'havia de vigilar… i si prenia mal? Que podria fer ell, tot sol, un petit ànec collverd per salvar una nena?
Què valent aquest collverd!
ResponEliminaDoncs crec que al final ha fet el que tocava, sortir de l'aigua. ;-)
Aferradetes, preciosa.
PS: Estem ben enfadats amb el Sr. Blogger, suposo que a força de repetir-ho se n'adonarà que tot va malament. :-(
Ara m'adono que el vídeo, un cop pujat al blog, queda tallat un bon tros i no es veu la nena de la qual parlo. És una estàtua de bronze d'una nena petita que està agenollada vora l'aigua i amb una mà la toca.
EliminaEl senyor Blogger és una mica pesat, en algunes coses...
Aferradetes, preciosa
En cas de necessitat, almenys pot donar l'alarma per demanar ajuda. Quan es tracta de clacar, els ànecs poden ser molt escandalosos. :-D
ResponEliminaAbraçades!
PS1: Al Sr. Blogger li agrada jugar amb la nostra paciència i, efectivament, pot arribar a ser molt pesat, però els que encara quedem per aquí som tossuts de mena i no ens rendim fàcilment.
PS2: He buscat l'escultura "Nena tocant l'aigua" per veure com és, no me n'he pogut estar. ;-)
És una estàtua bonica, però quan la veig allà, la trobo una mica massa petita. Se la veu esquifida, no té pas la mida d'una nena per petita que fos.
EliminaAbraçades, Mc!
Una bonica història sobre l'ànec collverd i la nena. I gràcies a Mc, també he trobat l'estàtua!
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Moltes gràcies, Sean!
EliminaAbraçades!
Que content se'l veu a aquest ànec collverd, sembla que li agradava, he he.
ResponEliminaTinc la foto de l'escultura de la nena tocant l'aigua, precisament dimecres em va sortir... buscava fotos per al haiku de dimecres, i en tenia unes quantes de l'últim cop que vaig anar a l'estany de Banyoles, tot i que aquell dia que hi vaig anar l'aigua no ho estava gens, d'esvalotada, al contrari, ben calmada. Al final tampoc no em va sortir cap haiku d'aquelles fotos, em vaig inspirar per un gafarró en una branca.
Abraçades, Carme!
Com que ja la tens present, ja no l'has hagit de buscar!
EliminaAbraçades, Núria!
Tinc ben present la figura de la nena. El conte és molt bonic.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaLa nena és com un espantaocells, no se n'adona que és de mentida.
ResponEliminaDoncs sí, bona comparació!
EliminaBuenas tardes Carme, bella estampa del lago de Bañolas un día de viento, gracias por compartirlo. Salud y paz
ResponEliminaGràcies a tu per venir, Antonio!
EliminaSalut i pau!