Borda i xiprer


Camins en silenci, 
records amagats dins les pedres.
Parets amigues.
Tant de bo que el nou any també ho fos. 
Absències inevitables,
d'altres que no en són tant.
Refem lligams sense presses
i que durin tot el que puguin durar.


Comentaris

  1. Diuen que el temps ho acaba posant tot a lloc, així que potser no és mala idea deixar-lo fer sense presses i que tot duri fins on pugui durar. Tot i que, en alguns casos, tampoc és mala idea donar-li alguna empenteta de tant en tant... per si calgués ajudar-lo, si més no. :-))

    Bon primer cap de setmana de l'any!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb les empentetes… sempre ajuden una mica.
      Bon cap de setmana, Mc!

      Elimina
  2. "Refer lligams, què bonic!
    Sense presses però tampoc sense aturar-se massa, que els anys volen que fan por.

    Aferradetes ben lligades, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja! Els anys volen i cada vegada ens en queden menys.

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  3. El món és boig. Malauradament per a molts se'ls acaben els camins de silenci.
    Els que puguem conservar-los val que els aprofitem.
    Com fas tu, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprofitar-los i agrair-los, Xavier!
      I com fas tu també!

      Elimina
  4. Aquest "records amagats dins les pedres" fa pensar que no hi ha res que mori del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho encertes de ple, res ni ningú no mor del tot, al menys immediatament, a la llarga potser sí.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars