Camins en silenci,
records amagats dins les pedres.
Parets amigues.
Tant de bo que el nou any també ho fos.
Absències inevitables,
d'altres que no en són tant.
Refem lligams sense presses
i que durin tot el que puguin durar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
Diuen que el temps ho acaba posant tot a lloc, així que potser no és mala idea deixar-lo fer sense presses i que tot duri fins on pugui durar. Tot i que, en alguns casos, tampoc és mala idea donar-li alguna empenteta de tant en tant... per si calgués ajudar-lo, si més no. :-))
ResponEliminaBon primer cap de setmana de l'any!!
Totalment d'acord amb les empentetes… sempre ajuden una mica.
EliminaBon cap de setmana, Mc!
"Refer lligams, què bonic!
ResponEliminaSense presses però tampoc sense aturar-se massa, que els anys volen que fan por.
Aferradetes ben lligades, preciosa!
Ja tens raó, ja! Els anys volen i cada vegada ens en queden menys.
EliminaAferradetes, nina!
El món és boig. Malauradament per a molts se'ls acaben els camins de silenci.
ResponEliminaEls que puguem conservar-los val que els aprofitem.
Com fas tu, Carme.
Aprofitar-los i agrair-los, Xavier!
EliminaI com fas tu també!
Aquest "records amagats dins les pedres" fa pensar que no hi ha res que mori del tot.
ResponEliminaHo encertes de ple, res ni ningú no mor del tot, al menys immediatament, a la llarga potser sí.
Elimina