Dibuix d'una fotografia de la Núria L. Aroca
Em quedo amb la joia del vermell.
Efímer però valent.
Fràgil però potent.
I ressegueixo els colors dels pètals
amb els dits, per fer-los més meus.
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
En aquests Relats del mes d'Agost, us proposo tres imatges que no tenen res a veure: La primera és feta a la platja d'Étrétat, a... -
Fotografia de Xavier Pujol Interior del refugi de l'Illa. A l'estany de l'Illa. Principat d'Andorra. Érem els cinc caminado...
Quina il·lusió veure el teu dibuix dels galls-gallerets, com sempre t'ha quedat molt bé.
ResponEliminaQuedem-nos amb aquest vermell valent i potent i acariciem els seus pètals.
Gràcies, Carme. Una abraçada!
El vermell sempre anima i les roselles m'enamoren sempre.
EliminaGràcies a tu, Núria.
Una abraçada.
Es muy irreverente pero me encanta ese color.
ResponEliminaBesos.
A mi també m'agrada el vermell. No havia pensat mai que era irreverent. Deu ser perquè jo també en soc una mica…
EliminaUna abraçada.
Què boniques t'han quedat, nina!
ResponEliminaAlegren el ulls i la ment.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
Beautiful! The more poppies, the better. ;-)
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Moltes gràcies, Sean.
EliminaUna abraçada
Molt i molt ben trobats els versos segon i tercer.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena.
EliminaUna abraçada.
Molt ben dibuixats i pintats aquests gallerets tan eixerits. Són teus i ara, també de tots.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier, és un plaer compartir-los amb vosaltres.
Elimina