Galls-gallerets
Dibuix d'una fotografia de la Núria L. Aroca
Em quedo amb la joia del vermell.
Efímer però valent.
Fràgil però potent.
I ressegueixo els colors dels pètals
amb els dits, per fer-los més meus.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Caçador de dragonet
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Quina il·lusió veure el teu dibuix dels galls-gallerets, com sempre t'ha quedat molt bé.
ResponEliminaQuedem-nos amb aquest vermell valent i potent i acariciem els seus pètals.
Gràcies, Carme. Una abraçada!
El vermell sempre anima i les roselles m'enamoren sempre.
EliminaGràcies a tu, Núria.
Una abraçada.
Es muy irreverente pero me encanta ese color.
ResponEliminaBesos.
A mi també m'agrada el vermell. No havia pensat mai que era irreverent. Deu ser perquè jo també en soc una mica…
EliminaUna abraçada.
Què boniques t'han quedat, nina!
ResponEliminaAlegren el ulls i la ment.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
Beautiful! The more poppies, the better. ;-)
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Moltes gràcies, Sean.
EliminaUna abraçada
Molt i molt ben trobats els versos segon i tercer.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena.
EliminaUna abraçada.
Molt ben dibuixats i pintats aquests gallerets tan eixerits. Són teus i ara, també de tots.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier, és un plaer compartir-los amb vosaltres.
Elimina