Església de Santa Maria de Camprodon
Gotes de temps,
gotes de pluja,
gotes de pedra
han construit un passat i un present.
Pel futur ens han quedat
ruixats d'incerteses.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No sé si ens en sortirem amb tanta aigua... ;-)
ResponEliminaIntentem conservar aquestes gotes de vida que ja tenim.
M'agraden molt aquest dibuixos en blan i negre.
Aferradetes, preciosa.
* blanc
EliminaLes aprofitarem tan bé com sabrem, Paula!
EliminaAferradetes, nina!
ResponEliminaEl tiempo está raro.
Beso
En tots dos sentits de la paraula temps.
EliminaUna abraçada.
Aquesta nit han caigut gotes de lluna.
ResponEliminaLes afegirem al nostre present... sempre ens ajudaran una mica.
EliminaEntre la poesia de les gotes i la prosa dels ruixats saps amb què em quedo?
ResponEliminaSempre amb les gotes!
EliminaI de tant en tant un ruixat...