Passeig
Passegen les cames i passeja el cap.
Mirem, sempre mirem.
Ho deixem tot al seu lloc,
però ens ho enduem, al mateix temps.
Multipliquem fins l'infinit
l'existència de cada cosa.
Vivim el moment,
concentrats en el lloc on som.
De sobte, badem
el pensament ens fuig cap a altres llocs:
divagacions sense sentit,
records d'altres moments
o associacions difícils d'explicar.
Però tornem i caminem i mirem...
Multipliquem amb el cap l'existència de cada cosa, oi? Molt bonic! Passegem, sí ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, Sara!
Elimina‘Passegen les cames i passeja el cap’ és una expressió que trobo molt encertada.
ResponEliminaQuan camino per un lloc per primera vegada, és clar que procuro estar més atent per ‘endur-me el que em rodeja, deixant-ho al mateix lloc’ (una altra frase que em sembla molt ben trobada). Però quan el recorregut ja és familiar, com és el cas de les meves caminades diàries pels carrers del poble, el meu cap tendeix a anar per una altra banda i no saps (bé, segurament sí que ho saps) com de bé va això. Caminar no només beneficia les cames i el cor, sinó que és un excel·lent remei per esbandir les cabòries i aclarir la ment.
Bon cap de setmana, Carme!
Sí, el cap reposa quan el deixem vagarejar al seu ritme i si ho fem tot caminant, encara més.
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Bon cap de setmana per a tu també.
Quin giny més ben ideat, el cap!
ResponEliminaTant si està concentrat, com si només bada, fa la seva funció.
Aferradetes, preciosa.
El cap serveix per tantes coses!
EliminaI no para mai, ni quan dormim.
Aferradetes, preciosa!
Allò que mirem es queda on és, però és cert que d'una manera o altra ve amb nosaltres, queda dins nostre. I altres vegades, això que mirem ens porta a fer divagar la ment cap a altres pensaments, records...
ResponEliminaL'important és ser-hi, continuar caminant i mirant, i de tant en tant, deixant que la ment divagui.
Un dibuix molt ben fet, vindria de gust passejar per aquí i badar i mirar tantes coses.
Una abraçada, Carme.
Sí, ens ho emportem de diverses maneres: en el record, en les fotos, en els dibuixos, en els escrits...
EliminaEl dibuix és inspirat en el poble d'Alpens. Molt simplificat.
Una abraçada, Núria!
Passetxar, que deia una antiga veïna valenciana que teníem.
ResponEliminaHas fet una descripció poètica del passeig. El dibuix molt il·lustratiu del que dius.
Té la seva lògica, s'enduen el so final de la paraula passeig, cap al verb... però vaja, els valencians apitxen moltes coses que potser no permeten aquesta explicació. No ho sé.
EliminaA mi m'agrada molt més de nedar que no de caminar. En surto com nova, mentre que el caminar, sobretot quan fa calor, m'enerva una mica.
ResponEliminaVeig que amb aquest poema també et passeges!
Si fa calor, segur que et refresques més.
EliminaPues si eso es lo que me gusta, mirar en mis paseos y siempre hay algo diferente aunque el lugar a veces sea el mismo. Es la gracia de esos paseos.
ResponEliminaPor cierto el lunes vuelvo a subir a esas tierras, esta vez a Girona, y desde LLoret intentaremos ver los pueblos que nos pillen mejor aunque creo que al pueblo del 'maestro' no puedo faltar, aunque pille un poco largo hay que ir a Cadaqués.
Besos
Tens raó, no hi ha mai dues passejades iguals, encara que vagis al mateix lloc.
EliminaA Girona i a l'Empordà hi ha molts pobles bonics. De camí cap a Cadaqués, segur que en trobareu alguns: Vilabertran, Castelló d'Empúries, Perlada... etc...
Que ho passeu molt bé per la Costa Brava!
Peralada...
Elimina