Paisatge
Creixent de lluna
sobre el dur horitzó.
Branques silents.
Contemplació.
Esperança perduda,
només silencis.
Creixent la lluna,
les muntanyes la miren,
callen les branques.
les muntanyes la miren,
callen les branques.
..........................................Sa lluna
Preciosa aquesta foto amb la lluna encara de dia.
ResponEliminaAmb el teu permís:
Creixent la lluna,
les muntanyes la miren,
callen les branques.
Aferradetes, nina.
La lluna de dia, també té molt d'encant. M'agrada veure-la.
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes, preciosa.
Bonics haikus: de lluna creixent, d'esperances, de silencis...
ResponEliminaL'esperança, encara que sigui perduda, és esperança.
Moltes gràcies, Xavier.
EliminaM'agrada la teva frase sobre l'esperança.
"Seguim esperant, fins quan desesperem", he llegit alguna vegada, Carme.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta frase, que em sembla que deu ser ben certa. Gràcies, Helena.
Elimina