Els recs de Setcases
A Setcases des que (demà farà 53 anys) em vaig casar allà, que m'han cridat l'atenció aquests recs que recorren els seus carrers. Ho dic en plural però pot ser que sigui només un rec que faci un recorregut concret i no linial, per arribar a cadascun dels molins.
Són alegres aquests pobles on tenen l'aigua que circula pels seus carrers.
Setcases tenia tres molins, fa molts anys, i per fer-los funcionar van construir aquest rec. Aprofitant els recs, també s'hi van fer safaretjos per rentar la roba, com a mínim els dos que jo he localitzat. Tenen la sort, que malgrat que els molins ja no existeixen, l'aigua encara hi corre neta, transparent i feliç.
Conec altres llocs que els recs indstrials en desús, s'han buidat o s'ha assecat i aleshores fa una mica de pena veure'ls.
.......................................................................................................carme
Besa l’aigua fora del rierol
la base de les pedres.
El poble s’envolta
per carrers i places,
deixa córrer
la seva ànima humida
pels vorals
i espera el benefici
del seu pas.
Besa l’aigua
per cada pas el record
d’aquell passat
que li va crear el seu vial
i el fa reviure de nou
cada jorn
que surt a passejar.
..............................................................qui sap si...
la base de les pedres.
El poble s’envolta
per carrers i places,
deixa córrer
la seva ànima humida
pels vorals
i espera el benefici
del seu pas.
Besa l’aigua
per cada pas el record
d’aquell passat
que li va crear el seu vial
i el fa reviure de nou
cada jorn
que surt a passejar.
..............................................................qui sap si...
Besa l'aigua amb la mirada
i la celebra amb tot els sentits.
El seu so el bressola,
el seu gust sadolla totes les sets,
el seu tacte refresca.
No marxaria mai d'aquest lloc
on l'aigua baixa alegre i constant
i regala tanta vida al seu voltant.
.......................................................carme
Primer que tot, felicitar-te per l'aniversari de noces. Per molts anys!!
ResponEliminaPel que fa al rec (segons he llegit n'és un de sol que té alguns trams descoberts i d'altres de soterrats) és una sort que hagin decidit mantenir-lo "viu" malgrat que ja no tingui cap utilitat industrial. Segueix sent un patrimoni del poble i ni que sigui només com atractiu turístic està molt bé que no l'hagin deixat perdre, coincideixo amb tu que és força trist quan això passa.
Moltes gràcies, Mc!
EliminaSí, apareix aquí i allà, en diversos llocs del poble. Ja em semblava que era un de sol, però no ho vaig buscar com tu.
Per molts anys.
ResponEliminaSi l'aigua d'aquests rec de Setcases és vida: llarga vida als nuvis. Amb salut!
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaL'aigua sempre és vida i veure-la correr neta i transparent sempre dona felicitat.
També m'afegeixo a les celebracions d'aniversari, felicitats i visca els nuvis !!. Anys enrere , amb menys medis que ara, tenien molt bones idees, potser tindrem que recuperar-les i tot !.
ResponEliminaSalut ;)
Moltes gràcies, Artur!
EliminaEstà clar que sí, que tenien molt bones idees, sabien aprofitar molt millor els seus recusos (que eren pocs) , eren molt més austers que nosaltres i sí, tenim molt per aprendre de la gent d'abans.
Salut, Artur!
Sóc del parer de l'Artur. Aquesta va ser una magnífica idea i no només pel seu servei, quin goig veure l'aigua córrer pels carrers!.
ResponEliminaVas triar un poble molt bonic per casar-te, potser que aquest motiu hagi influït d'alguna manera a que encara ho puguis celebrar.😉
Per molts anys més, nina!!!
Aferradetes i molta salut!.
Quan jo em vaig casar feia honor al seu nom i nohi havia gaire més de set cases, en aquest poble, però ara ja n'hi deuen haver 77... he, he, he.... tot iaixí continua essent bonic.
EliminaMoltes gàcies, Paula!
Aferradetes i molta salut per atu també.
Besa l’aigua fora del rierol
ResponEliminala base de les pedres.
El poble s’envolta
per carrers i places,
deixa córrer
la seva ànima humida
pels vorals
i espera el benefici
del seu pas.
Besa l’aigua
per cada pas el record
d’aquell passat
que li va crear el seu vial
i el fa reviure de nou
cada jorn
que surt a passejar.
qui sap si...
Moltes gràcies qui sap qui... ja ets al post.
EliminaHi hem afegit una mica de poesia.
Sento la seva frescor
Eliminaen la punta dels dits,
regalimen gotes avall
abans de saltar
en caiguda lliure
de nou al rec
d’on les havia tret.
Ara passo els dits
per la cara ardent
i em trobo millor.
Penso en les muntanyes
per on ha anat baixant
fins arribar a mi,
com retrobar-me
amb un amor absent.
Abans de marxar
en recullo on glop més
que deixo anar gola avall,
ara amb un viatge interior,
que em pugui conèixer millor.
En marxar,
beso l’aigua amb la mirada
i recordant la seva frescor
els pels del cos s’ericen,
alhora el rec no para
i l’aigua continua
el seu viatge viu.
qui sap si...
Em fas pensar en l'obra El rec d'Olga Xirinacs. Que no té res de bucòlica, com ho és la teva entrada.
ResponEliminaSí, la recordo. Els recs sempre són importants i per aix+o es poden veure, viure i tractar de moltes maneres.
Elimina