Ceret
La Gaia i en Nil van tornar a Ceret.
Els colors hi eren tan o més que quan ells n'havien marxat.
Quan marxen els lladres de ls colors, els colors retornen.
Van veure que al seu poble també havien de fer fora els lladres
I així tindrien una altra oportunitat de viure amb felicitat i colors.
Doncs només s'havien amagat, per a no ser robats?.😉
ResponEliminaMolt bona idea per aquesta segona part.
Aferradetes, preciosa.
La meva idea és que els lladres se'ls queden i si es fa fora els lladres els colors tornen a aparèixer... en fi... coses meves.
EliminaAferradetes, bonica
Caram, quina història! Si ja hem d'amagar els colors , pels lladres, estem "fotuts" ! hehehe
ResponEliminaSalut i felicitats !.
Millor fer fora els lladres...
EliminaSalut, Artur i moltes gràcies!
És l'única solució, fer fora aquests lladres de colors perquè quan marxen no se'ls poden emportar que, com ja vam quedar, ells viuen sempre en blanc i negre de tan grisos com són.
ResponEliminaBona continuació de la història. Abraçades!
Estem d'acord! Gràcies, Mc!
EliminaClaro tenía que ser.
ResponEliminaBesos
Clar, aveure si espavilem!
EliminaUna abraçada.
Trobo especialment estètica aquesta pintura, pels traços negres i les flors . Això sí que és tornar els colors a aquesta vista de Ceret!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena. Em fa contenta que t'agradi.
EliminaCeret és poble d'artistes.
ResponEliminaCom tu.
He, he, he... gràcies Xavier.
EliminaTorna el cor a tenir color,
ResponEliminaveig de nou com són els carrers
per on passejàvem,
els colors variats de les parets
on de vegades
descansàvem les espatlles
i mirar cel enlaire
per veure les curses
de núvols sota
un entapissat blau refulgent.
I trepitjant fort
per sobre l’empedrat
dels carrers on els dies
podien ser eterns
i les hores passar volant
al teu costat.
Torna el cor a tenir color,
i cada cop me n’adono més
que els matisos són els teus.
qui sap si...
Preciós, moltes gràcies!
Elimina