Malgrat que els peus no em porten gaire, vaig arribar al coll.
Vaig barrejar-me amb les herbes, sentint la terra.
I feia sol, i una mica d'aire. Hi havia flors i molt silenci.
Sempre, l'instant em ve a salvar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
Hola.
ResponEliminaPerdona, mai abans havia obert els missatges de blogger. No sé com es contesten ;-) Tens el meu correu mariusdepedro@gmail.com per si em vols comentar alguna cosa.
Hola Màrius! Perdona'm tu, però ara no recordo a quin comentari et refereixes. Moltes gràcies pel teu correu...
EliminaUns instant preciós, barrejar-se amb la natura.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sempre la natura ens aporta molta pau i molta riquesa personal i emocional.
EliminaAferradetes, preciosa!
L'absoluta felicitat d'un instant, Carme. Res de més gran.
ResponEliminaTot el que hi ha...
EliminaMe encanta estar así entre la hierba.
ResponEliminaBesos
Un bon lloc on estar, sentir i reposar...
EliminaUna abraçada.