Perduda en l'asfalt d'un carrer, sense saber com havia pogut arribar allà, possiblement alguna tempesta de la nit anterior l'havia arrossegat massa lluny de l'aigua.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
A falta de mare, a bon lloc va anar a parar.😉
ResponEliminaPer què sempre totes les cries ens fan posar tendres?...
Ai, aquest instint de protecció!.
Aferradetes, preciosa.
Sí, ens va fer força peneta veure-la tan fora de lloc. El pitjor és que. O hi havia cap lloc adequat on deixar-la.
EliminaAferradetes, bonica
Son los elementos que están un poco desquiciados.
ResponEliminaSalud
Segur que sí, Erik!
EliminaUna abraçada.
Jo vaig veure ploure granotes, fa més de 40 anys, a la all de Boí. Potser aquesta també va caure del cel.
ResponEliminaNo se m'havia acudit que podia passar una cosa així. Però no deixa de ser una possibilitat.
EliminaBuenas tardes, hermosa foto y casi con seguridad que las tormentas hacen esos desplazamientos aunque hace años que por aquí no ocurren, gracias por compartirlo Carme. Salud y paz.
ResponEliminaMoltes gràcies Antonio! A veure si arriben una mica més de pluges i tempestes! Salut i pau!
EliminaUna granoteta fora de context. Com aquesta entrada singular.
ResponEliminaI com les vacances, tot una mica fora de context.
Elimina