Finestra a La Grassa


No hi fa res que em tapis la visió 
de la realitat del món exterior,
ja veig el blau i la claror que reflecteixes.
I només això ja em crida a sortir,
a sortir de foscors, i de tancaments.
Encara que sigui a pas lent, cal la sortida...

Comentaris

  1. Costa tant sortir de la foscor, sembla com si ens protegís del món exterior... qui sap si a poc a poc, passa a passa ens en sortim...
    M'agrada molt el reflex que s'hi veu.😉

    Aferradetes dolcetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, encara que sigui a poc a poc, ens n'hem de sortir.
      Aquests cossiols són molt bonics.

      Aferradetes dolces, bonica!

      Elimina
  2. Em criden molt l'atenció aquestes finestres i aquestes parets, segur que també els hauria retratat, hehe.
    I sí, quan s'entra a la foscor costa de veure una sortida, però cal trobar petites coses que ajudin a tornar a veure la llum, i pas a pas, sortir a l'exterior un altre cop.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mica en mica, ens n'anem sortint de tot. Es tracta de no aturar-nos i anar fent amb les petites coses, que a vegades són grans coses i ens fan fer passes de gegant.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  3. ... cal la sortida per anar a buscar l'aventura quotidiana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aventura quotidiana, a vegades és més quotidiana que no pas aventura, però sempre hi ha dies de tot. I cal sortir a trobar-los.

      Elimina
  4. Un ratito al aire y mirar los colores.

    Besos

    ResponElimina
  5. Quines parets més gruixudes, el test gairebé omple tot el buit, però la planteta està una mica pansida i allà al fons s'insinua la finestra tancada.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, pobra planteta no fa gaire goig. I la finestra no cal obrir-la, tampoc es veu res...

      Elimina
  6. Per molt que vulguin tapar-nos-ho, el més important és veure el blau i la claror i les ganes de sortir a recuperar-los. Abraçada, Carme!

    ResponElimina
  7. Jo en sé molt d'anar a pas lent, cercant la sortida. Els que van més ràpid no saben valorar el que tenen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pas lent és molt important. Cada dia més. ara que tot és immediat. Ésuna sort saber anar a pas lent.

      Elimina
  8. T’han fet per a mi,
    rodona, dura, brillant.
    M’omples tota,
    ara ja no m’imagino
    sense tu a la vora.
    Portant dins teu vida
    que m’acompanya
    en els jorns continus
    de la meva estança.
    Ara ja no recordo
    com era jo més enllà
    del teu espai,
    de la teva presència callada.
    Ara ja no vull estar sense tu.

    qui sap si

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona adaptació entre l'una i l'altra... gràcies, qui sap qui...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars