Porta vermella
M'agrada ser mirall i emmirallar-te si vols
i també emmirallar-me jo en la teva mirada.
Sense perdre el color que ens pertany.
Si em parlen, els ulls, si et miren els mots,
que ens diguin del tot, a tot tu i a tota mi, sense mesura.
Enllacem i trenem les paraules i amb elles
els pensaments i els sentiments que duem a dins.
Un poema molt bo.
ResponEliminaTens una imaginació "sense mesura"
Moltes gràcies Xavier!
EliminaQue sigui un diàleg ben sincer !.
ResponEliminaSalut !.
Que ho sigui, sí!
EliminaSalut, Artur!
Maravilloso
ResponEliminaGràcies, Erik.
EliminaUna abraçada.
M'ha agradat molt això de poder emmirallar-se mútuament tot enllaçant pensaments i sentiments, però sense perdre el color de cadascú. Per a mi, és molt important aquest "detall" que alguns semblen no entendre en una relació. Un poema molt ben trobat!!
ResponEliminaÉs "el" detall, sense ell tot se'n va en orris…. Més tard o més d'hora…
EliminaCarme, ara m'has fet venir ganes d'enamorar-me, ves! Però ha de ser així com dius, eh? El mirall, els ulls parlant i les paraules trenades. Si no, res de res. Res d'abaratir el somni.
ResponEliminaBen dit Teresa, si no, ja no val la pena!
EliminaD'això se'n diu de l'amor ple. Poder enmirallar-se l'un en l'altre sense perdre's un mateix. Què bé ho expliques!.
ResponEliminaAferradetes. bonica.
Sempre hauria de ser així. I en canvi ho és ben poques vegades.
EliminaAferradetes, preciosa.
És curiós, es pot interpretar, com tot el que val la pena, en molts sentits. Pot parlar de l'amor, o pot ser metapoesia, sobretot per això dels reflexos.
ResponEliminaM'agrada molt la il·lustració, el vidre que reflecteix tan ben aconseguit.
Sí, ja m'agrada que tingui diferents interpretacions. Ara dibuixo poc, i amb el paint encara menys o sigui que molts gràcies pels ànims!
Elimina"Si em parlen els ulls , si em miren els mots"...preciós!
ResponEliminaUna casa moderna veïna d'una casa antiga, amb dos estils diferents!
Bona nit, Carme.
Moltes gràcies M Roser!
EliminaBona nit, maca!