Comiat


Vaig sentir passes que baixaven l'escala.  Eren les teves passes. Vaig sortir a mirar qui  baixava. No hi havia ningú, però el soroll persisitia. Des que vas marxar, que les teves passes retornen un cop i un altre. 

Comentaris

  1. Una història curta que no li manca cap paraula per entendre-la.

    No sé què passa darrerament, sembla que el teu blog no s'actualitza en el meu.🤷‍♀️

    Aferradetes assolellades, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ha passat algun dia amb els teus posts, que no els he vist al meu i no els he descobert fins que he vingut directament a veure què passava….

      Per sort, sempre hi som, igualment, malgrat Blogger.

      Aferradetes preciosa!

      Elimina
  2. He llegit en algun lloc alguna cosa així com que l'amor és una malaltia ben estranya, els que l'han patit la cerquen per sempre més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he… em fa gràcia aquesta idea i em sembla ben encertada…

      Elimina
  3. Devia ser un comiat molt llarg, perquè hi ha moltes escales...
    Bona setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no només per les escales, em sembla....
      Bona setmana, M Roser.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars