El sol a l'aigua


Dins el riuet
d'aquesta aigua enfosquida:
sorra i sol.
.......................................................carme

Camí de l'aigua
quan el sol fa la rata
sense sandàlies.
........................................................xavier

Tria la sorra
d'aquest riu enfosquit
per donar llum
als peus que la trepitgen.
........................................................sa lluna

Les plantes neden
vora el reflex del sol.
Passat que torna.
.........................................................Helena

Prop de la riba
apareix la llum groga.
El sol surava!
................................................................M Roser

Entre canyissars
i lliris de riu,
braçal perdut
del riu pare,
guarda prou aigua
per fer de llar
dels petits,
mes menuts,
amagats animals
fluvials.
Juguen entre l’ombra
que els hi cau
i la llum del sol
que es balanceja
sobre les aigües,
com essers immortals.
Un racó perdut.
Un paradís trobat.
.........................................................qui sap sí....

Comentaris

  1. Camí de l'aigua
    quan el sol fa la rata
    sense sandàlies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Motes gràcies, Xavier... sense sandàlies, fa vacances...

      Elimina
  2. Tria la sorra
    d'aquest riu enfosquit
    per donar llum
    als peus que la trepitgen.

    Aferradetes de dissabtre, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dissabte i no dissabtre.🤦‍♀️

      Elimina
    2. M'agrada que es pugui treure llum fins i tot de la sorra. Una bona manera de verue-ho.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Les plantes neden
    vora el reflex del sol.
    Passat que torna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades passat, present i futur, es troben en un sol instant, en un reflex, en una llum. Gràcies, Heena!

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Prop de la riba
    apareix la llum groga.
    El sol surava!

    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per afegir-te al fil d'haikus.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Entre canyissars
    i lliris de riu,
    braçal perdut
    del riu pare,
    guarda prou aigua
    per fer de llar
    dels petits,
    mes menuts,
    amagats animals
    fluvials.
    Juguen entre l’ombra
    que els hi cau
    i la llum del sol
    que es balanceja
    sobre les aigües,
    com essers immortals.
    Un racó perdut.
    Un paradís trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, qui sap si... te'l pujo cap al post...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars